Primer dels dos articles amb temàtica europea que els nostres col·laboradors ens oferiran durant aquest període de campanya electoral


Ha començat una nova campanya electoral i el proper 26 de maig ens trobarem un cop més davant les urnes. Aquesta vegada, en el cas de Catalunya, per votar els dos extrems. Una papereta per a la política més propera, la municipal, i una altra per aquella que percebem com més allunyada de la nostra realitat quotidiana, Europa. Però, de veritat que Europa és lluny? Crec que faríem bé d’anar canviant aquesta percepció. En primer lloc, perquè nosaltres també som part d’aquesta Europa en construcció i, en segon lloc, perquè possiblement allò que es decideix a les institucions de la Unió Europea, acaba afectant la nostra vida de cada dia, més del que ens pensem.

És clar que, a més de l’aparent llunyania, l’Europa que es va configurant pot no agradar-nos. És possible que trobem que s’està perdent una gran ocasió per construir una veritable Europa dels pobles, amb tota la seva riquesa de diversitats. També és possible que ens desagradi una Europa basada excessivament sobre les relacions econòmiques, dominada pel poder econòmic, on sovint els estats fan de meres comparses i on les persones, les ciutadanes i ciutadans, quedem sempre en un segon terme. Potser tampoc compartim una Europa on sembla que la democràcia quedi amb massa facilitat soterrada sota un grapat d’euros. Tot plegat, ens podria portar a pensar que ens trobem davant d’una crisi sistèmica de legitimitat de les institucions europees. Però, possiblement es tracta més aviat d’una greu crisi conjuntural de consens sobre les seves polítiques.

Per caminar cap a l’Europa que volem, les seves institucions no disposen pas d’un excés de poder centralitzador. Ben al contrari, han de treballar des d’una dramàtica manca d’instruments de govern en tot allò que fa referència a les matèries estratègiques: política econòmica, fiscalitat, política exterior, defensa, migracions… El Estats membres retenen, encara ara, el dret de veto i fins i tot la competència exclusiva. No hauríem de perdre de vista que l’intent de construcció europea és  estructuralment pluralista i gradual, inspirat pels principis de consens i de llibertat. Els tractats europeus afirmen que l’objectiu és constituir una unió cada cop més estreta entre els pobles europeus (amb el lema ‘in diversitate concordia’), a diferència dels Estats Units d’Amèrica que, sota el lema ‘e pluribus unum’ pretenen assolir la unió més perfecta.

Tractant-se doncs d’un procés obert, crec que farem bé de dipositar amb responsabilitat el nostre vot, per tal que sigui possible iniciar un procés de reconfiguració política, tal com proposa Pasquale Ferrara[1], que prescindeixi d’embrancar-se en interminables reformes dels tractats i que superi el fracàs de redacció d’una llei fonamental europea, apostant per una opció política fonamental per Europa que vagi més enllà de la dimensió merament reguladora i faci explícita la finalitat i  l’abast de les opcions polítiques de la Unió. Algunes de les  idees força d’aquesta reconfiguració  que podrien permetre de revitalitzar el projecte col·lectiu d’una Europa de les persones podrien ser les següents:

  • Una sobirania europea que no cancel·li les nacions europees, basada en el principi de subsidiarietat.
  • Els parlamentaris europeus haurien de ser escollits per circumscripcions transnacionals, constituïdes al menys per tres països.
  • Promoure i afavorir una economia basada sobre el treball. La Unió Europea ha d’estar fonamentada en la prioritat i la dignitat del treball, establint programes per a la inserció dels joves i adoptant mesures estructurals per a la creació d’ocupació estable i de qualitat.
  • La Unió Europea ha de ser un espai de solidaritat i de justícia social per a totes les persones que hi resideixen.
  • Establir eines de coneixement de la història comuna i de la identitat europea, des de la integració de les cultures, tradicions i arrels diverses. Aquest treball caldria afrontar-lo des dels currículums educatius, passant per una reformulació dels programes Erasmus, la potenciació d’un servei de voluntariat europeu…
  • Garantir la lliure circulació de persones i treballadors en qualsevol circumstància i sense discriminacions.
  • La Unió Europea ha de ser un espai de seguretat, protecció i promoció dels drets humans fonamentals i de les llibertats civils i polítiques per tothom qui hi viu i no només per els ciutadans.
  • Els ciutadans europeus han de tenir un deure de lleialtat i respecte envers les seves institucions i de solidaritat i hospitalitat envers els seus conciutadans europeus.
  • La política migratòria ha de ser una competència exclusiva de la Unió i inspirar-se en criteris d’humanitat, solidaritat i amb una justa distribució de les responsabilitats entre els Estats membres.
  • Unificació de les forces armades nacionals, eliminant duplicacions i provocant un estalvi que es pugui invertir en sectors de desenvolupament alternatius. Prendre també iniciatives integrades de protecció civil i per a les missions de manteniment de la pau i humanitàries.

Aquestes deu propostes i moltes altres poden ser elements que es puguin posar sobre la taula europea en funció dels resultats de les properes eleccions. La participació és doncs imprescindible si no volem que aquesta crisi conjuntural que afecta profundament la construcció d’Europa, esdevingui estructural, afectant el projecte de manera imprevisible. Les urnes, aquesta vegada seran receptores de les nostres opcions per decidir quina convivència volem per al nostre poble o ciutat, en el marc d’una casa comuna europea que hauria d’aixoplugar-nos a tots amb les nostres identitats i diversitats.


[1] FERRARA, P (Gener-Març 2019). Per una sovranità democratica europea. Nuova Umanità. (Volum 233), pàgines 9-25


 

Francesc Brunés

Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), pare de dues filles, gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes i, quan cal, conferenciant i tertulià.

Colaborador habitual de Ciutat Nova y también... profesor de economía (jubilado), padre de dos hijas, gerundense de adopción de espíritu universal, defensor de causas más o menos perdidas y, cuando hace falta, conferenciante y tertuliano.
Francesc Brunés

Latest posts by Francesc Brunés (see all)