Durant aquest mes de gener, la paraula ‘any’ sembla estar de moda, s’utilitza amb molta freqüència. Un any s’ha acabat, un altre està començant, la gent encara es felicita l’any, … Potser per això el meu net petit em fa aquesta pregunta: Avi, un any què és? Li demano si li han explicat alguna cosa a l’escola, i em diu: Sí però no me’n recordo.  Aleshores, des de l’altre habitació, se sent la veu del seu germà que diu: Un any son 365 dies.  Però el net petit no queda satisfet i em diu: Per què un any te 365 dies?

La meva resposta intenta ser entenedora, però una paraula ho enterboleix: “aproximadament” 365 dies és el que triga la Terra a donar una volta al Sol. I continua preguntant: Aproximadament, què vol dir?.  Intento dir-li que no és exacte, que és una mica mes. Com no podia ser d’altra manera, torna a preguntar: Quant… 366 dies? Li dic:  No, menys. Aquesta resposta indigna al meu net i em respon : Avi, és que ho enredes tot.

Aquest diàleg és una mica el reflex de la història del calendari.  Un intent de quadrar dos magnituds alienes, com són: el gir de la Terra al voltant del Sol (l’any)  i el gir de la Terra sobre si mateixa (el dia); que no necessàriament tenen per què quadrar en nombres exactes.  Per aquet motiu, la historia del calendari és llarga i complexa. La Lluna i les seves fases, va servir per al que s’anomenava, calendari lunar. Semblava que després de dotze llunes, les estacions es repetien, però amb el pas dels anys, les estacions ja no coincidien amb les dotze llunes. Els càlculs fets amb no gaire precisió, van aconsellar afegir l’anomenada “epacta”, que seria com un afegit d’onze dies a les dotze llunes.  Les dotze llunes, serien 354 dies, mes l’epacta d’11 dies, eren els 365 dies del any. Aquesta mesura, va ser adoptada per l’imperi romà, amb l’anomenat calendari Julià, en honor a Juli Cèsar.

Va ser l’any 1582, quan el Papa Gregori XIII, conscient que el càlcul no era exacte i que, amb el pas dels segles, Pasqua cauria a l’estiu, va encomanar al jesuïta Cristopher Clavius, el càlcul mes exacte possible entre dos equinoccis vernals. El resultat va ser aquesta xifra:
365,242189… de manera que calia ajustar el calendari afegint un dia cada quatre anys, però excloent els anys acabats en dos zeros, alternativament, un si, un no.  El càlcul de l’equinocci, en primera aproximació era senzill, quan el dia tenia 12 hores i la nit també. Això es produïa quan la línia Terra/Sol era perpendicular a l’eix Nord/Sud de la Terra.  Això succeeix el 20 de març i el 23 de setembre. En el primer cas la Lluna està a la constel·lació de les Balances i, en el segon cas, és el Sol el qui es troba a les Balances. Aquesta imatge de l’equilibri dia/nit, ben representada per les balances, pot ser també una invitació al nostre equilibri personal. Aprendre a ser conscients de tot allò que rebem gratuïtament i de tot el que hauríem de donar també gratuïtament.

Antoni Pedragosa

Antoni Pedragosa

Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Radio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de la Eurocamara en temes de medi ambient.

Licenciado en Ciencias Quimicas, Màster en Astronomia, casado con Blanca, dos hijos, cuatro nietos, col·laborador habitual de Radio Estel, de Ciutat Nova i de CAT-Diàleg. Asesoramientos especiales en la Eurocamara,en temas de medio ambiente.
Antoni Pedragosa

Latest posts by Antoni Pedragosa (see all)