Dia per dia, fa 4 anys que es va publicar la carta encíclica ‘Laudato Si’, del papa Francesc, però reconec que no l’havia llegida. Ara, empesa per certes circumstàncies, ho he començat a fer i al moment d’escriure aquestes línies, vaig pel paràgraf 79, dels 246 que la componen. Suficients per impactar-me gratament. Això, en aquest cas, significa que ha fet ressonar en el meu interior una sana crida al canvi, a la reforma, a la conversió. I aquí ho vull compartir.

Una cosa interessant és que l’anàlisi i les propostes de reflexió i d’actuació contingudes a la ‘Laudato Si’ són adreçades pel papa Francesc a cada persona que habita aquest planeta i no només al món catòlic. De fet, ell intenta “entrar en diàleg amb tothom a propòsit de la nostra casa de tots” (3), i em sembla que aquest no és un punt de partença irrellevant a l’hora d’acostar-nos al text.

En l’imaginari col·lectiu contemporani, aquesta és l’encíclica sobre l’ecologia del Papa argentí. No és mentida, però resulta reductiu, si no afegim algun qualificatiu més i diem, almenys, sobre “l’ecologia integral”. Es refereix, per tant, a tota la creació, al nostre planeta, amb tota la seva biodiversitat, incloent-hi la persona, i els desequilibris en els ecosistemes, naturals i humans:

“Avui no podem deixar de reconèixer que un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament social, que ha d’integrar la justícia en les discussions sobre l’ambient, per tal d’escoltar tant el clamor de la terra com el clamor dels pobres.” (49)

Estableix doncs, una vinculació estreta entre el deteriorament del planeta, les injustícies socials i les accions i inaccions dels Estats, dels grups de poder i de cadascú de nosaltres. Una mirada global, polièdrica, que posa en relació els diversos factors en joc, i que fuig dels extrems a l’hora de buscar solucions, sense caure en la desesperació fatalista o en la ingènua confiança en els progressos tècnics de què és capaç l’home. “Entre aquests extrems, la reflexió hauria d’identificar possibles escenaris futurs, perquè no hi ha un sol camí de solució. Això donaria lloc a diverses aportacions que podrien entrar en diàleg cap a respostes integrals.” (60). Aquesta frase la trobo fantàstica i defineix una actitud extrapolable a l’hora d’apropar-se a tot tipus de conflictes, i en tenim més d’un sobre la taula…

Quatre pinzellades sobre idees interessants i il·luminadores, però restarien només fum si no produïssin un canvi, ni que sigui petit, i aquest primer gest, en conseqüència, un veritable procés de canvi. Veiem exemples lloables, des dels “Friday for future” fins a l’objectiu “fam 0”, però… i jo, què faig? De moment, puc dir-te que he fet servir molt menys l’ascensor, que estic més convençuda de l’opció que faig d’anar a la feina amb transport públic i que la tasca domèstica de separar els residus la faig més conscientment.

I tu, què fas? I tots plegats, què més podem fer?


 

Amparo Gómez

Ciutat Nova és una part de mi. Sóc llicenciada en Filologia Hispànica i amb formació en periodisme, un tàndem ideal per a una amant de les llengües, de les paraules i de la comunicació. Mitja vida a València, on he nascut, i mitja vida a Catalunya, un altre bon tàndem…

Ciutat Nova es una parte de mí. Soy licenciada en Filología Hispánica y con formación en periodismo: un tándem ideal para una amante de las lenguas, las palabras y la comunicación. Media vida en Valencia, donde he nacido, y media vida en Cataluña: otro buen tándem…
Amparo Gómez

Latest posts by Amparo Gómez (see all)

0

La teva cistella