“Odi i fraternitat” era el títol del meu darrer article en aquest blog. Per això aquesta vegada proposo algunes reflexions sobre la compassió, actitud o sentiment que podríem considerar com l’altra cara de la moneda de l’odi. Com fer-ho per a no romandre encallats en l’odi? Es pot superar l’odi? La resposta és sí.
Un camí per superar l’odi és tenir compassió per la persona o la situació que em fa patir. “Com-patir” o “patir amb”, suposa “sofrir-amb”, “sofrir junts”, o sigui, fer meu el dolor de l’altre o, fins i tot, intentar comprendre profundament l’arrel dels sentiments d’odi que algú pot manifestar. En termes psicològics diríem que es tracta de ser empàtics amb qui pensa de manera diferent i també amb qui ha expressat odi envers la meva persona o la meva cultura. No és doncs, una tasca senzilla.
Una motivació important per viure la compassió, consisteix en pensar en el resultat. De fet, respondre a la violència amb més violència o retornar odi amb més odi, ens porta a un carreró sense sortida, on les relacions queden malmeses o, fins i tot, destruïdes. Aixecar murs externs o deixar que en el cor neixin autèntiques barreres contra una cultura, una llengua o uns símbols no ens ajuda gens a créixer en la compassió. Certament, arribar a posseir un cor de carn i no de pedra, obrir-nos a allò que és divers i acollir a qui em rebutja no és senzill, però resulta profundament humà.
Arribats a aquest punt, a mi em resulta de gran ajut per créixer en el camí de la compassió, la sàvia proposta de Mahatma Gandhi: “Tingues cura dels teus pensaments, perquè es convertiran en les teves paraules. Tingues cura de les teves paraules, perquè es convertiran en els teus actes. Tingues cura dels teus actes, perquè es convertiran en els teus hàbits. Tingues cura dels teus hàbits, perquè es convertiran en el teu destí”.
M’ajuda molt pensar que tots som iguals en dignitat i que, malgrat les moltes dificultats que existeixen, podem arribar a viure en un ambient de respecte mutu que, fins i tot, es plantegi assolir la simpatia mútua. Cadascú de nosaltres és un petit – gran tresor, un miracle de la natura i de la vida. Val la pena “com-patir-nos” mútuament, acompanyar-nos millor en aquests moments històrics, en els que moltes persones s’han sentit profundament ferides per altres.
No deixem que l’any 2018 es recordi per les desqualificacions, els insults i l’odi. En aquest instant podem començar a canviar aquest rumb, escrivint en la nostra vida quotidiana pàgines de cordialitat, concretant actes positius cap els altres i construint una societat més justa i fraterna.
Sobre l´autor
Argentí rodamón i català per adopció, interessat des de sempre en el misteri de l’Amor, una mica existencialista i força enamorat de les lectures i les metàfores.