El camí de reparació d’una xarxa és feixuc, però del tot necessari per cosir els nusos amb lligams de qualitat que transformin la societat en comunitat, les relacions en convivència, el veïnatge en fraternitat, els barris en cercles de pau cada cop més amplis.


Per poder tornar a casa, primer cal haver-ne sortit. Sortim! Iniciem la travessa per aquest desert de desacord i en aquesta plana, on tu i jo només serem dues ratlles verticals sota aquest cel implacable i alhora protector, cercarem aixopluc per a la nostra precarietat relacional. La xarxa ens sosté i ens manté interconnectats. Aprofitem-la!

No comencis encara a recollir les peces escampades de la convivència que s’ha trencat. Primer, cavarem i començarem a construir des de ben avall, fugint de solucions de compromís i aprofundint en els ‘perquè’ del trencament i els ‘per a què’ de la recomposició. I allà baix tindrem por de no trobar-nos. Sabedors que el diàleg fratern no és una opció, sinó un exercici que ens exigeix la nostra humanitat, ens sentirem afeixugats pel temor de perdre les nostres identitats. Junts mirarem de trobar el diàleg veritable, aquell que construeix la pau, aquell que ens permet viure en la llibertat, la justícia i la solidaritat i que mai es juga al marge de les nostres identitats. Aquell diàleg que, en paraules del teòleg Piero Coda, “sorgeix, expressa i promou la font viva de cadascuna de les identitats, la seva preciosa originalitat i la seva insubstituïble aportació”.

No serà fàcil, tots tenim por de perdre i el temor ens pot tenallar, però és l’únic que farà possible transitar de la comunitat esberlada a la nova convivència d’una comunitat construïda de bell nou. Plegats, amb aquest diàleg veritable, haurem descobert un nou canal de comunicació transversal que hauria de configurar un vertader mètode de creixement que ens portarà cap a la pau.


Il·lustració: mbofill_art

Francesc Brunés

Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), pare de dues filles, gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes i, quan cal, conferenciant i tertulià.

Colaborador habitual de Ciutat Nova y también... profesor de economía (jubilado), padre de dos hijas, gerundense de adopción de espíritu universal, defensor de causas más o menos perdidas y, cuando hace falta, conferenciante y tertuliano.
Francesc Brunés

Latest posts by Francesc Brunés (see all)