Tots, d’una manera o una altra, transitem. Aquest col·lectiu tan nombrós, especialment en les àrees metropolitanes, no sempre dona mostres de ser un col·lectiu ben avingut. Aquesta es la raó, entre d’altres, per la qual la nostre seguretat viària no és prou reeixida i ofereix, massa sovint, estadístiques poc satisfactòries.

La pregunta de què hem de fer per millorar la seguretat viària, hauria anar acompanyada d’una altra qüestió: què hem de fer per millorar la relació entre els conductors? Generalment no ens coneixem, però compartim un mateix espai. Tot i així, hi ha formes que inviten a la cordialitat i d’altres que no. Una cara crispada i malhumorada o bé un rostre acollidor i somrient. Podem tenir un gest que insulta o un que saluda i cedeix el pas, si és el cas.

La paraula també pot anar del greuge que ofèn, a la paraula amable que afavoreix la bona entesa i la convivència. Expressió, gest i paraula serien només un punt de partida, però caldrà alguna cosa més. És en les decisions que prenem durant  l’acció de conduir, on rau la peça clau de la seguretat viària. Quan es pren una decisió, cal fer-ho sempre observant l’entorn i escollint el moment oportú, en què la nostra maniobra no pertorbarà al conjunt del trànsit.

En canvi, prendre decisions precipitades o de forma inesperada, que agafen per sorpresa a d’altres conductors, porten a generar situacions de risc. L’actitud correcte, seria aquella que no mira tant l’interès propi, sinó el bé del conjunt. Seria com sentir-se una gran família que comparteix un mateix espai – la via pública, la carretera- amb un mateix objectiu: arribar a lloc en bones condicions. Cal reconèixer, però, que compartir costa un cert esforç.

No podem oblidar que la societat de consum en la que vivim ens ensenya a tenir, però no a compartir. Compartir implica posar en primer terme el bé del conjunt, abans que el propi. Per tant, implica un cert sentit de renúncia. Renunciar a l’egoisme del “primer jo” i optar per la generositat del “primer tu”. Amb l’arribada de l’estiu, el trànsit, especialment durant els caps de setmana, s’intensifica. Cal en la mida del possible, adaptar els horaris d’anada i tornada als moments de menys trànsit, per redistribuir-lo millor i afavorir així una circulació més fluïda per a tothom.

Però allò que resulta més fonamental, és entendre i viure el fet de transitar, com un espai de convivència benèvola entre tot el col·lectiu de conductors de tota mena de vehicles rodats i sense oblidar els vianants, aquelles persones que transiten a peu.


 

Antoni Pedragosa

Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Radio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de la Eurocamara en temes de medi ambient.

Licenciado en Ciencias Quimicas, Màster en Astronomia, casado con Blanca, dos hijos, cuatro nietos, col·laborador habitual de Radio Estel, de Ciutat Nova i de CAT-Diàleg. Asesoramientos especiales en la Eurocamara,en temas de medio ambiente.
Antoni Pedragosa

Latest posts by Antoni Pedragosa (see all)

0

La teva cistella