15 de desembre: “10 barques amb més de 640 persones rescatades en 48 hores per l’única ONG que era al mar. I ni una sola menció als mitjans de comunicació espanyols”. “245 persones transferides aquest matí a una embarcació italiana; 193 homes, 43 dones, 8 embarassades (9 infants) i un jove paraplègic per un tret. S’ha d’estar molt malament per fugir de Líbia creuant el Mediterrani en una cadira de rodes”. Aquests tuits de l’Òscar Camps (Proactiva Open Arms) demostren l’encert i l’oportunitat del papa Francesc a l’hora d’escollir el tema per a la Jornada Mundial de la Pau: “Migrants i refugiats: homes i dones que busquen la pau”. Amb la seva autoritat moral, el papa ens demana que obrim els ulls, el cor i les fronteres a un drama mundial: més de 250 milions de migrants al món, dels que 22,5 són refugiats.

En el seu missatge de l’1 de gener, Francesc proposa una mirada positiva: “Les migracions globals seguiran marcant el nostre futur. Alguns les consideren una amenaça. Us invito, al contrari, a contemplar-les amb una mirada plena de confiança, com una oportunitat per construir un futur de pau”. Aquesta oportunitat es dóna si reconeixem que aquestes persones no arriben sense res, sinó que “porten amb elles la riquesa de la seva valentia, la seva capacitat, les seves energies i les seves aspiracions i, per descomptat, els tresors de la seva pròpia cultura, enriquint així la vida de les nacions que les acullen”.

Molts no farem rescats al mar, però podem canviar la nostra mirada. Ens hi pot ajudar, com si es tractés d’una necessitat per sobreviure, anar a l’encontre de qui és diferent. Raimon Panikkar, mestre del diàleg entre cultures i religions, de qui aquest any se celebra el centenari del seu naixement, ens dona una pista: “Quan dialoguis amb algú, considera el teu interlocutor com una experiència reveladora, de la mateixa manera que miraries –o hauries de mirar– els lliris del camp”. De passada, podem millorar el nostre refranyer passant d’allò del “de fora vingueren i de casa ens tragueren” a “de fora arribaren i el nostre cor eixamplaren”.


Aquest article es publica a Ciudad Nueva (Gener 2018)

Josep Bofill

Director at Ciutat Nova
Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.
Tras una amplia experiencia en el mundo de la enseñanza, actualmente está en la dirección de la revista Ciutat Nova.
Josep Bofill

Latest posts by Josep Bofill (see all)

0

La teva cistella