A finals de 1948, membres de les Nacions Unides reunits a París, redacten el que seria la Declaració Universal dels Drets Humans. Setanta anys després, cal reconèixer els progressos aconseguits per transformar i millorar les relacions entre persones i països.  Però honestament, també hem de reconèixer que, ara com ara, les desigualtats extremes es propaguen, la intolerància augmenta, la capacitat de diàleg entre les forces polítiques s’afebleix i l’enfrontament i les ganes de derrotar l’adversari són pràctiques habituals en l’àmbit polític i social.

S’observen importants retalls en la llibertat d’expressió. El periodista saudita Jamal Khashoggi, brutalment assassinat al Consolat saudita d’Istanbul,  un ‘raper’ perseguit per les lletres de les seves cançons o persones detingudes arreu del món per la seva forma de pensar o de sentir. La dinàmica observada a diversos països europeus, posa de manifest la fragilitat de les democràcies, que s’adapten senzillament a les necessitats del més fort. Això és una amenaça per a les democràcies, com també ho és que el mercat modeli la societat al seu gust, quan hauria de ser al revés, que la societat emplacés als mercats perquè estiguin al seu servei.

Tot plegat, genera una societat en permanent estat de canvi, que no genera ni confort, ni seguretats. Donàvem per fet que les tradicions i conviccions, s’anirien transmeten de pares a fills i no ha estat pas així. Ens trobem en un terreny relliscós on sovint es busca d’articular unes majories que expulsin de la realitat a les minories, considerades molestes i que es creu que han de ser arraconades, reprimides i castigades.

En un entorn així, els professionals del món de l’educació tenen una missió vital. Formar les noves generacions per a viure en un entorn complex i, a vegades, hostil;  ajudar a pensar i a qüestionar-se tot allò que ja donàvem per fet. Un camí que ha de permetre passar de l’individualisme a la relació de qualitat, incloent també la relació intergeneracional, poc cultivada i absolutament necessària, perquè l’experiència dels adults, sumada a la força i energia de la joventut, pot ser un nexe poderós que afavoreixi el canvi.


 

Antoni Pedragosa

Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Radio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de la Eurocamara en temes de medi ambient.

Licenciado en Ciencias Quimicas, Màster en Astronomia, casado con Blanca, dos hijos, cuatro nietos, col·laborador habitual de Radio Estel, de Ciutat Nova i de CAT-Diàleg. Asesoramientos especiales en la Eurocamara,en temas de medio ambiente.
Antoni Pedragosa

Latest posts by Antoni Pedragosa (see all)

0

La teva cistella