Quan el dolor ens passa a prop, quan el dolor és un rostre conegut, llavors els conceptes i les idees transmuten en sentiments. És quan les paraules són insuficients i la poesia ve a ajudar-nos.


Dolor. Malaltia. Amb els seus múltiples matisos: debilitat, cansament, manca de vitalitat. En el cos i en l’ànima, que som un tot indivisible i influenciable mútuament en totes les seves dimensions integrades.

Vivència intensa, profunda, que forada des de dins, on et troba a tu, i es manifesta per fora, en una barreja de decadència i bellesa.

Somriure. S’esbossa al rostre, més lluminós que mai. Enamora. Perquè parla d’amor.

Esguard.  Esguard que contempla i que és contemplat, d’una fondària infinita, que parla del que no és pot dir amb paraules.

Vida. Vida condensada. VIDA.

Amparo Gómez

Ciutat Nova és una part de mi. Sóc llicenciada en Filologia Hispànica i amb formació en periodisme, un tàndem ideal per a una amant de les llengües, de les paraules i de la comunicació. Mitja vida a València, on he nascut, i mitja vida a Catalunya, un altre bon tàndem…

Ciutat Nova es una parte de mí. Soy licenciada en Filología Hispánica y con formación en periodismo: un tándem ideal para una amante de las lenguas, las palabras y la comunicación. Media vida en Valencia, donde he nacido, y media vida en Cataluña: otro buen tándem…
Amparo Gómez

Latest posts by Amparo Gómez (see all)