EL JO PETIT SOBREVIU EN LA DINÀMICA DELS OPOSATS.

A mida que observes la ment, t’adonaràs dels seus mecanismes subtils, un dels quals és que tot ho percep des de la dualitat dels oposats. Busques ser feliç, quan et sents trist; t’enfades, quan algú frustra les teves expectatives; després et sents culpable d’haver-te enfadat, perquè la teva reacció dolenta, taca la imatge de bo que vols donar. Forma part del joc de la ment, la percepció de parts separades i oposades, d’atraccions i aversions, de desitjos de ser bons, davant de rampells de maldat.

Observa que la pròpia dinàmica de la vida està farcida de parells d’oposats: tristesa-felicitat, amor-odi, agressivitat-serenor, afecció-rebuig. Tot esdevé en un procés dual.

L’evolució espiritual consisteix en neutralitzar aquestes polaritzacions i assolir pau, serenor, equilibri.

Neutralitzar les polaritats de la ment, està relacionat amb els punts de vista, que són resultat de posicionaments del jo petit. Aquests posicionaments es forgen a partir de les experiències agradables o desagradables, de felicitat o de sofriment que experimentem des de petits.

L’individu sa té la capacitat d’adaptar, modificar i assumir diversos punts de vista, de forma que quan més flexible és amb els seus punts de vista, més lliure i feliç és. En canvi la rigidesa enfront dels propis punts de vista o creences, indica el mecanisme de defensa que el jo petit activa per protegir-se del dolor i del sofriment. Aquesta manera de protegir-nos del dolor, representa la pèrdua de la consciència de nosaltres mateixos. La identificació amb el jo petit que defuig el sofriment, es fa més intensa, profunda i inconscient, amb cada sofriment.

La identificació amb el jo petit és l’oposat a la unió amb la Presència del SER. Quan més m’identifico amb el jo petit, més em separo de la Presència del SER. En el si d’aquesta dualitat es generen tots els nostres sofriments. Les dualitats que ens fan sofrir, les projectem constantment sobre els altres.

Una de les coses més difícils de gestionar és la projecció dels nostres conflictes sobre els altres. La projecció és el mecanisme dual generador dels conflictes. Cada cop que projecto estic posicionat en el meu punt de vista, en una determinada percepció de quelcom meu que no m’agrada, que no accepto. Quan algú del meu entorn em fa de mirall, i el que veig de mi em desvetlla el sentiment de culpa, per exemple, la reacció de rebuig sorgeix de l’instint de supervivència. Cada reacció només és una descàrrega momentània, que reforça el personatge, però immediatament la culpa persisteix, i amb ella la necessitat de demanar perdó, quan l’orgull no bloqueja la necessitat.

Com gestiona la ment el sentiment de culpa?

Després d’haver-nos enfadat, l’ego se sent malament i té necessitat de demanar perdó. Segurament et ve el dubte, és l’ego qui demana perdó? Observa aquest joc de l’ego: És important adonar-te que és un fals perdó, que sorgeix del mateix joc de l’ego. Vist superficialment, sembla un sentiment evolucionat, fins i tot espiritual, però en realitat sorgeix de la por a perdre l’afecció a un posicionament. Quin? Observa que estàs afeccionat a la necessitat de caure bé, agradar, complaure, cercar reconeixement. Observa que això és una afecció. El fort rampell d’ira que has tingut, és la primera part de la pel.lícula. Observa que t’has enfadat molt perquè algú ha tocat un posicionament teu que té a veure amb una ferida de no amor, amb inseguretat, amb algun sentiment teu de no vàlua, de por, etc.

Aquest posicionament no el tens resolt, no el tens sanat, per això cada vegada que algú toca aquest posicionament, reacciones a la defensiva. Aquesta és la primera seqüència de la pel.lícula. A continuació, quan et calmes una mica, l’ego posa en marxa la següent seqüència de la pel.lícula, és a dir, el sentiment de culpa, barrejat amb sentiment de por. Por a perdre l’amistat, por a perdre el vincle amb qui t’has enfadat. Et sents culpable i sents necessitat d’assegurar-te que l’altre no t’abandoni o no et respongui de la mateixa manera. I així vas d’un pol a l’altre en aquesta dualitat. Observa que la necessitat de demanar perdó sorgeix de la por i de la culpa. Ambdues energies negatives són posicionaments de l’ego, i com a tals, no són sentiments de perdó autèntics.

L’important és entendre que es tracta de dues parts del mateix joc de l’ego:

  • La part fosca, egoista de l’afecció. L’ego sempre es mou dintre dels seu paradigma, que per naturalesa és egoista. És la part inconscient.
  • La part més evolucionada en forma de culpa i por a perdre l’afecció, el quedar bé, reparar el sentir-te malament. És la part evolucionada-conscient la l’ego utilitza per reaccionar com si fos la Presència del SER, però en realitat segueix essent ego. Diferenciar aquest mecanisme subtil de l’ego forma part important de l’observar.

La part més refinada del jo petit, que està més a prop de la consciència conscient del SER,  enganya i confon, perquè sembla que demanar perdó sigui una acció del SER.

En realitat abandonar la part fosca i inconscient de l’ego, requereix un profund treball de desidentificació, per evitar novament l’engany.

Observa que una característica de la consciència inconscient, que ens manté en la dualitat, és la ignorància. Caiem en l’engany, un cop i un altre, per ignorància. La ignorància és resolt, mitjançant el compromís d’observar qui realment sóc jo. Quan observo i em converteixo en testimoni dels sentiments que experimento, molt aviat aprenc a discernir quan m’identifico amb l’ego, i quan sóc el testimoni que observa des de la Presència del SER.

Observa tant la part inconscient, enganyosa, com la part conscient més evolucionada, perquè en realitat, estàs identificat amb totes dues parts. Ambdues són la doble cara del mateix ego.

El SER vol treure’t d’aquesta ignorància, però necessita la teva total col·laboració.

Quina?

Que et facis responsable de les dues parts del teu jo petit, que t’adonis que totes dues són egoisme. Observa que aquest egoisme genera afeccions; observa que les afeccions són causa que estiguis identificat amb aquests jocs de l’ego; observa que les identificacions són causa de conflictes i sofriment; observa que fins ara únicament has experimentat reactivitats en forma de por, culpa, ira, vergonya, sofriment; observa que cada cop que reacciones, no alliberes aquestes energies negatives, sinó que simplement les emmagatzemes a l’inconscient; observa que cada cop que algú toca aquestes energies, tornes experimentar una nova reactivitat; observa com repeteixen contínuament aquest mecanisme sense millorar gens. El problema és la identificació. Fins que no la dissolguis, seguiràs essent reactiu a tots els posicionaments de l’ego.

La clau per assolir l’evolució completa del jo petit està en observar l’egoisme present, residual. Observa l’afecció egoista que s’amaga sota un pensament, sentiment o acció de perdó.

LA CULPA I LA VERGONYA TENEN MOLTES CAPES.

Qui emprèn un camí d’evolució espiritual ha de començar per agafar un fil (permeteu-me la comparació) i anar estirant el fil. Amb la guia de l’Esperit Sant, que així ho plantejo a qui està disposat a fer camí, a poc a poc va descobrint que en el fons de l’inconscient hi ha tota la troca, tot el nucli que cal lliurar a Déu.

Paradoxalment, cal començar per reconèixer que estàs atrapat dins d’una identitat en la qual et sents no vàlid, menyspreable, culpable i víctima, etc.

Després d’identificar-la, assumir-la, que és el primer acte d’humilitat que obre el cor de Déu, i hom aprèn a deixar anar la identitat de l’ego, amb tots els seus posicionaments, lliurant-los a Déu per sempre. La clau està en identificar-la.

Tot parteix d’un posicionament que crea tota la història d’aquest personatge que no se sent vàlid i que se sent culpable. Observant, t’adonaràs que simplement es tracta d’una falsa història:

“Em falta amor, afecte, comprensió, no m’han valorat, en la meva infància s’han rigut de mi, els meus pares no m’han deixat fer la carrera que volia, o em sento incomplet, perquè hi ha una cosa dolenta en mi, i em sento culpable dels errors, fins i tot dels “pecats” comesos i tinc por de ser castigat”.

L’experiència professional i personal ens ensenya que tot això és pura activitat mental, que no està en la ment com un simple pensament. No són simples frases que hom expressa. És una actitud inconscient, que s’ha enfortit al llarg de la vida, des que tenim ús de raó i en funció dels impactes emocionals que hem experimentat de tot tipus, al llarg de les etapes de la nostra evolució. Només és qüestió d’observar aquestes històries i els guions que ens fabrica l’ego, en les que li encanta escollir-nos com els seus protagonistes principals. Cadascú sap les seves històries i els guions de les que estan fetes. Només cal que observis  històries, guions, protagonistes, personatges i les deixis a la Presència del SER.

Observa la perspicàcia de l’ego, fent-te creure que ets la identitat que ell et marca amb els seus personatges. Observa com l’ego nega la PRESÈNCIA del SER a la teva vida, fent-te creure que es tracta d’una fantasia que no té res a veure amb la realitat.

L’ego critica calladament la Presència del SER a la teva vida, el jutja secretament, el subestima, el ridiculitza. Et fa creure que vas per camins falsos de New Age o per experiències esotèriques i camins astrals. Estigues molt atent.

L’ENERGIA BÀSICA QUE GENERA LA XARXA DE L’EGO ÉS LA CULPA

De totes les energies de l’ego, la més bàsica, l’origen que genera la xarxa de l’ego és la culpa. Aquesta xarxa es genera a un nivell molt profund i completament inconscient.

És la programació “SÓC CAUSA”, “HI HA QUELCOM DOLENT EN MI”. Heus ací l’arrel d’aquesta programació.

Tots els humans porten aquesta programació en la seva vida adulta, i l’arrosseguen des de la infància, degut a la innocència i a no saber com gestionar els sentiments de culpa així que es comencen a experimentar. El nen pensa “jo sóc culpable”, “jo he comès l’error, el mal”.

L’adult encara porta al seu inconscient “jo vaig cometre l’error”, “vaig fer mal”.

El treball consisteix en transcendir la culpa del tot. Per això és important que detectis la xarxa de la culpa. Ara bé, com detectar la xarxa de la culpa?

Aquesta xarxa es descobreix observant els elements objecte de judici en la vida quotidiana.

Fes una llista amb totes les circumstàncies objecte de culpa. Busca les vivències de culpa al llarg de la teva vida que se’t manifesten encara en la teva vida quotidiana d’adult.

Observa que aquesta xarxa de culpa està feta dels judicis de valor, significat i importància que concedeixes a determinades situacions, vivències, experiències.

Quins judicis solen tenir per a mi valor, significat i importància?

Si et qüestiones aquesta pregunta amb honestedat, descobriràs la xarxa de la culpa que fabriquen els judicis.

Es tracta de deixar anar els judicis sobre cada circumstància, vivència, persona que va generar culpa.

Cada judici no és més que una idea sobrecarregada de significar, valor i importància.

El que s’entrega i es deixa anar és cada significat, valor i importància. Simplement observa.

Concentra’t en cada circumstància i disposa’t a observar cada judici, fruit del significat, valor i importància que has atorgat a cada circumstància del passat.

Observa l’hàbit recorrent; observa i adona’t que estàs carregant amb un significat que et fa sentir “CAUSA” i que “HI HA ALGUNA COSA DOLENTA EN TU”.

Observa l’error de pensar que la teva presència en aquells actes et fan sentir culpable, causa del que vas fer, per tant, observa l’error de pensar que tu ets CAUSA. Pensar que tu ets CAUSA del que vas fer és un error perquè es tracta d’un judici. Qualsevol judici de tu o dels altres, és un mecanisme de l’ego, i com a tal, és un error. Es tracta d’un hàbit recurrent que has après, el qual et fa reaccionar d’una determinada manera (sóc causa i per això sóc culpable).

Observa que aquesta mecanisme és un joc de l’ego amb el que t’hi has identificat fins ara. Observa que no forma part de la identitat del teu SER, sinó de la falsa identitat que l’ego et fa creure que ets.

Observant amb serenor i paciència, dissoldràs el valor, el significat i la importància que estàs donant als judicis de tu mateix i dels altres.

CONDICIONS PER OBSERVAR I DISSOLDRE LA CULPA

No cal anar a remoure els fets que van desencadenar el sentiment de culpa.

No busquis motius, raons, explicacions o justificacions.

Simplement observa i reconeix que la culpa t’ha acompanyat una gran part de la teva vida.

El treball és observar i deixar que el valor, la importància i el significat que has donat a determinats judicis, es dissolgui per si sol.

Sempre hi ha una capa molt profunda, inconscient que produeix por, culpa inconscient.

No hi ha res de dolent.

Tot està bé.

El que és, és.

L’únic necessari és que observis el judici que et fas a tu mateix.

Basta que et centris en aquest sentiment de culpa i l’observis sense jutjar-te.

Observa l’hàbit recurrent de sentir-te víctima, de sentenciar-te, de jutjar-te i de jutjar.

Proposa’t abandonar tot judici de res ni de ningú, inclòs tu.

Observa que carregues amb gran pesos i responsabilitats; Observa que et creus necessari, imprescindible, agent que has de fer molt perquè et valorin; observa la creença que si no fas, el món et rebutjarà i no funcionarà de la mateixa manera.

Oblides que ets un simple mitjancer, un simple medi, un simple servidor de Déu.

Quan et proposes observar un judici, una culpa, una por o el que vulguis deixar anar, si no ho fas en el moment que experimentes l’emoció o el sentiment, és perquè et trobes en una situació de no emergència emocional. Et trobes en una zona de confort. Vol dir que estàs mínimament acomodat i no sents la urgència de fer-lo immediatament i caus en la trampa de postergar-ho per més endavant. No et veus en la necessitat d’observar-ho immediatament. Aquesta és la trampa de l’ego. Si no observes, ell no se sent acusat.

Però has de tenir en compte que l’evolució de la consciència té lloc quan se’t presenten els fets. Aleshores tens l’oportunitat d’observar i deixar que la Presència del SER actuï.

L’evolució de la consciència té lloc quan se’t presenta, no quan tu l’esculls, o perquè ho necessites, perquè et convé, perquè ets tu que decideixes quan evolucionar. Així no funciona l’evolució espiritual.

Generalment aquestes situacions solen ser inesperades, i solen manifestar-se en els moments de conflicte.

Aquestes situacions generen angoixa i el desig de sortir de la trampa de l’ego. Si observes en el moment present, descobriràs les teves projeccions i limitacions creades per la teva pròpia ment.

El ser humà només transcendeix i evoluciona quan es troba davant de dificultats, de sofriment, de conflictes, quan els observa i els afronta amb humilitat i deixa que la Presència del SER dissolgui aquest dolor, conflicte, sofriment. Aleshores evoluciones.

LES CRISIS SÓN BENEDICCIONS DISFRESSADES.

En tot ésser humà el sofriment és el que et fa buscar sortir-ne i et fa buscar respostes.  D’altra manera és difícil avançar.

És la millor manera de mantenir-te en la humilitat, de mantenir la porta oberta perquè tot tingui lloc en la teva vida des del SER, quan i com vulgui el SER. Sempre hi ha disponibilitat perquè alguna cosa avanci i es resolgui, quan hi ha humilitat.

És una vanitat pensar que estàs ocupat fent quelcom important durant les hores del dia que no pots deixar per dedicar-te a fer entregues a Déu sobre la marxa.

Has d’adquirir l’hàbit de d’observar contínuament sobre la marxa, a cada instant el que vius, el que sents, el que et passa.

Si ho postergues per després, per quan tinguis una mica més de temps, NO ESTÀS DISPOSAT SERIOSAMENT NI COMPROMÉS AMB EL TEU SER, ni amb DÉU. Segueixes jugant al ritme del teu ego. I així no faràs cap avenç.

Només ets un medi. Tu no fas res. Ficat-‘ho profundament en el cap: Només fa el SER, DÉU. No pots deixar els teus avenços pels moments que tinguis temps. Tot ho has d’aplicar a l’instant mateix que experimentes una acció de l’ego. Estàs en el moment. No deixis res per després.

GUIA- MEDITACIÓ

Escull una culpa a la que et sembla hi estàs afeccionat. Basta que observis la freqüència amb què l’experimentes. Quan la tinguis fes la guia.

  • Observo el sentiment amagat de “SÓC CAUSA”. Deixa’t ressonar aquest “sóc causa” durant el dia, durant un temps, caminant, quan estàs sol, sense pretendre res. Senzillament deixa que el SER et manifesti les arrels del teu “sóc causa”.
  • Observo el sentiment amagat de “HI HA QUELCOM DOLENT EN MI”. Després dedica atenció a aquest programa. Deixa’l ressonar dins teu durant el dia, durant un temps, caminant, quan estàs sol, sense pretendre res. Senzillament deixa que el SER et manifesti les arrels del teu “hi ha quelcom dolent en mi”.
  • Observo les reaccions que tinc, fruit d’aquestes dues afeccions.
  • Reconec l’afecció a aquests dos programes. L’observo i deixo que el SER la dissolgui.
  • Deixo l’energia d’aquests programes de culpa, al SER.
  • Deixo que el SER em desidentifiqui de l’energia d’aquests programes.
  • Observo el judici que em faig a mi mateix.
  • Observo la història que em fa sentir “CAUSA” de culpa i de judici.
  • Sostinc el malestar per sentir-me culpable i jutjar-me. El sostinc com si oferís un tros de gel al calor del sol.
  • Abandono interpretar, etiquetar l’hàbit de jutjar-me.
  • T’entrego, Senyor, l’energia de culpa.
  • Faig espai a l’energia del SER.
  • Per mi mateix, Senyor, jo no sé res.
  • Només teu és el poder i la glòria.
  • M’obro al silenci de la Presència del SER.
  • En aquest silenci hi reposa la meva ànima.
  • Em converteixo en silenci.
  • Sóc silenci.
Joan Maria Bovet

Joan Maria Bovet

Psicòleg clínic at Centre Gestalt-Fis
Especialista en Psicologia Clínica
Director del Centre de Psicologia Clínica i Fisioteràpia, Gestalt-Fis, Família i Salut
Treballa en el nivells de consciència i evolució espiritual del Dr. David Hawkins.
Imparteix cursos de Formació sobre el Mapa de la Consciència i acompanya processos d’evolució espiritual.

Especialista en Psicología Clínica
Director del Centre de Psicologia Clínica i Fisioteràpia, Gestalt-Fis, Família i Salut
Traja en los niveles de conciencia y evolución espiritual del Dr. David Hawkins.
Imparte cursos de Formación sobre el Mapa de la Conciencia y acompaña procesos de evolución espiritual.
Joan Maria Bovet

Latest posts by Joan Maria Bovet (see all)