En el conflicte, de vegades oblido qui sóc…


Sé que SóC un ésser amb una part visible fàcilment identificable amb un cos físic, amb una realitat que composa el món que percebo i en què em moc, i amb un espai-temps en què se succeeixen totes les meves experiències.

Sé que SóC l’ésser que reconec que pensa els meus pensaments, el que li dóna una interpretació lingüística i racional que comprenc, i el que reacciona a través d’una sèrie d’estats emocionals que reconec meus.

Sé que SóC un enigma, parts de mi que perceben els altres, de les quals jo no en sóc conscient, i part d’un inconscient poderós i subtil que controla la meva vida i les meves accions.

Sé que només puc expressar Qui SóC i l’experiència física que estic vivint  a través del meu meravellós cos físic.

Som éssers vius que, amb l’objectiu de preservar la vida i augmentar la nostra supervivència, interactuem constantment amb l’entorn que ens envolta. Percebem la realitat bàsicament a través dels nostres cinc sentits.

Principalment veiem, oïm i sentim.

Per a la majoria de persones, i de manera automàtica, gairebé el 80% de la informació que rebem és a través de la nostra vista. Sense adonar-nos-en, seleccionem les imatges que ens agraden i rebutgem les altres, per motius que se li escapen a la nostra consciència.

Hi ha moltes maneres de comunicar-se amb l’entorn, i totes provenen de la nostra capacitat d’escoltar. L’oïda serveix per oir, distribueix la informació per tot el cos i s’assegura que aquesta arribi al seu destí.

L’escolta interna és el que anomenen auto-escolta o auto-consciència. La veu només pot reproduir allò que l’oïda percep i, en ocasions, sorprèn la capacitat que té l’oïda per tancar-se i no escoltar certes freqüèn­cies. Dit d’una altra manera, només captem el so que volem sentir.

El poder sanador del tacte és fàcil i senzill. Les nostres percepcions sensitives es redueixen a la percepció de només dos estímuls: pressió i temperatura. El tacte ens reconeix i ens identifica, omple buits i utilitza l’hemisferi dret del cervell, el que ens uneix i dóna Pau interior.

El cervell rep i interpreta la informació, i respon a través de l’actuació íntima i conjunta entre el sistema nerviós i el muscular. Res del que és important passa sense que els músculs se’n assabentin i aquesta informació es recorda tota la vida.


Sé que soc un enigma, parts de mi que perceben els altres, de les quals no en soc conscient.


En el conflicte, de vegades, oblido qui sóc…

Tanca els ulls i sent la teva respiració… En respirar és fàcil observar el moviment intern del cos, el treball coordinat que realitzen els músculs de tot el cos i com reaccionen a cada fase de la respiració: la tensió de les fosses nasals… el moviment toràcic i abdominal… les teves corbes fisiològiques… la part frontal… l’esquena… dreta… esquerra…

Observa com aquest moviment és consciència, com et proporciona informació sobre la teva identitat interior i la teva realitat ex­terior. Cada respiració té personalitat pròpia. Cada respiració ens informa de la nostra postura i de les nostres individualitats.

Aquí i ara, pots optar per respirar… i estar en pau.


 

Montse Bravo

Veus i Imatges Internes per escoltar i estimar el nostre meravellós cos.
-----
Voces e Imágenes Internas para escuchar y amar
nuestro maravilloso cuerpo.
Montse Bravo

Latest posts by Montse Bravo (see all)