Els actuals adolescents i joves poden convertir-se en la primera generació que aconsegueix eradicar la fam al món. Així s’afirma en el segon dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), aprovats el 25 de setembre de 2015 pels 193 Estats Membres de l’ONU, amb el compromís d’aconseguir-los en 15 anys (2015-2030). Per assolir aquest objectiu l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) aposta per les noves generacions.

No volem deixar passar l’oportunitat de presentar algunes de les iniciatives que els nois i joves dels Focolars ja estan concretant aquí i a arreu del món. Les noves generacions ens ajuden a tots a mantenir-nos desperts, esperançats i actius.


LES PRIMERES CIUTADANES

El passat mes de juny, 600 nenes i joves  del moviment dels Focolars, van assistir a la seu de la FAO a una trobada en la qual es van comprometre a Passaportviure pel Repte Fam Zero per, així, ser la primera #GeneracióFamZero.

Sereu les primeres ciutadanes del món que reben el passaport de ciutadà #FamZero. Tindreu uns drets i haureu de respectar uns deures…”, els va dir Clara Vélez, directora de l’oficina de la FAO per les activitats de difusió i promoció.

#FamZero – #ZeroHunger – #WFD2018


Leire, 10 anys

Des de Barcelona:

Patrizia, 11 anys

Quan ens varen explicar el projecte #FamZero, vàrem veure l’oportunitat de fer alguna cosa per a un problema que sempre ens havia preocupat. Era

tanta la nostra motivació i les idees que teníem, que ens faltava temps. Vàrem fer clauers i braçalets per vendre als nostres familiars i als companys de l’escola i cada vegada que ens compraven alguna cosa es generava una

Micaela, 12 anys

motivació molt més gran.

A més, dues de nosaltres vàrem prendre la iniciativa de compartir-ho amb tots els companys de classe, vam fer un powerpoint i els vam explicar el que significava per a  nosaltres aquest nou projecte. Els companys ens van dir que farien tot el que poguessin per ajudar-nos i aconseguir aquest repte, perquè creiem que, visquis a una banda o una altra del món, no has de passar gana perquè és

Alexia, 11 anys

injust.

També se’ns va acudir la idea de fer un canal de Telegram al que la gent s’hi pogués subscriure i així nosaltres enviem les coses

Paula, 12 anys


que fem. El canal es diu #RetoHambreZero i us hi podeu subscriure.

Us invitem a sumar-vos-hi des d’Europa i altres parts del món i a donar gràcies de la sort que tenim de poder comptar amb aliments, medicaments i tot el necessari per al nostre desenvolupament, perquè, a partir del 2030, ningú, però ningú, passi gana en aquest planeta.


Aproximadament 815 milions de persones arreu del món pateixen desnutrició i fam. L’any 2012 el secretari general Ban Ki-Moon va llançar el repte #FamZero (Zero Hunger Challenge) per afrontar els reptes de la seguretat alimentària i garantir l’accés de totes les persones a aliments nutritius.

Per què?

  1. Tots els sistemes alimentaris són sostenibles: de la producció al consum
  2. Fi de la pobresa rural: augment dels ingressos dels productors a petita escala i productivitat
  3. Adaptar tots els sistemes alimentaris per eliminar pèrdues o residus d’aliments
  4. Accés a una alimentació adequada i dietes sanes per a tothom i durant tot l’any
  5. Fi de la desnutrició en totes les seves formes

MIRANT A CASA

On es produeix el malbaratament alimentari?

  • Al plat: aliments no ingerits, restes aprofitables o aliments caducats
  • A les cases: mala planificació de les compres, restes de la preparació i cuinat dels aliments, interpretació errònia de les dates de caducitat o consum preferent.
  • A la restauració, càterings i col·lectius (escoles, residències, hospitals, etc.): aliments no consumits o productes mal conservats.
  • Als comerços de distribució: menjars retirats per l’aspecte o productes caducats o mal conservats (o propers a la data de consum preferent).
  • Al transport i la distribució a l’engròs: aliments degradats o mal conservats, a vegades per trencament de la cadena del fred.
  • A la indústria agroalimentària: pèrdues associades al processament i procés de producció i recursos que han perdut valor alimentari (retalls, etc.)
  • Al sector primari: restes de collites, producció excessiva d’aliments d’origen animal, partides no venudes.

De les disponibilitats alimentàries sòlides que adquireixen les famílies, els restaurants i els comerços al detall de Catalunya, es malbarata el 7% (34,9 kg/hab i any), xifra que equival a llençar el menjar consumit durant 25,5 dies o a nodrir més de 500.000 persones durant un any.

  • 58% a les cases
  • 16% als supermercats
  • 12% als bars i restaurants
  • 9% al comerç de productes alimentaris al detall (fruiteries, carnisseries i peixateries, forns de pa, etc.)
  • 4% càtering i restauració d’institucions
  • 1% als mercats municipals

 

Aquestes dades són de l’estudi Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya, de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) publicat per la UAB el 2011.


I TU?

Clicant aquí et pots adherir a la declaració de suport al repte #FamZero i fer públic el teu compromís.

Ciutat Nova

Ciutat Nova

Revista trimestral. Descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg

Revista trimestral. Descobrimos y compartimos historias y proyectos inspiradores y cercanos para fortalecer #vínculos positivos. #diálogo
Ciutat Nova

Latest posts by Ciutat Nova (see all)