La persona en la seva integritat incorpora un component espiritual que, tot i que a vegades resta amagat, pot tenir una gran influència com estructurador dels pensaments de les persones.
L’espiritualitat, que sovint incorpora creences religioses, posa de manifest uns pensaments o coneixements que la persona assumeix com a certeses i que habitualment són al cap d’amunt dels seus valors, donant sentit i significat als esdeveniments vitals, del món o de la societat. Aquestes certeses contribueixen a reinterpretar i revaluar el significat de la realitat i a reconstruir positivament els successos negatius, com per exemple la malaltia o la mort d’una persona estimada.
El fet de tenir una visió del món segons la qual els fets no passen per casualitat o sota possibilitats probabilístiques, sinó sota la voluntat o permissió d’alguna cosa o d’algú que ens transcendeix, facilita l’assignació de significats a tots els esdeveniments.
L’home necessita d’una previsibilitat, una certa comprensió i anticipació mental dels profunds problemes de l’existència. Això resultaria favorable per a la salut personal, però, d’altra banda, pot haver-hi aspectes desfavorables, especialment quan la persona sent els seus límits personals per assolir fites tan elevades. És a dir, pot sentir una certa frustració pel seu baix assoliment. Els sentiments de culpa que aquesta inadequació pot generar serien nocius per a la salut personal.
Dimensió horitzontal
Dins de les influències que el component espiritual exerceix sobre les ments, és interessant analitzar la seva dimensió horitzontal respecte de les relacions humanes ideals que proposa. Aquesta anàlisi podria consistir en identificar aquells aspectes que afavoreixen i estimulen els components prosocials. Aquí, ens hem de referir a tots aquells corrents d’espiritualitat i religions que proposen els següents valors al màxim nivell d’importància:
- L’ésser humà com a posseïdor d’una dignitat transcendent, o sigui, inalienable i universal, mereixedor, per tant, d’un reconeixement i una valoració d’aquesta dignitat per part dels altres.
- L’ésser humà com a mereixedor d’estima i amor.
- Les relacions humanes guiades per un equilibri entre l’atenció a les necessitats del Jo i l’atenció al Tu, a l’Altre o Altres.
- Els conflictes entre els éssers humans superats per aquesta estima i amor que arriba fins i tot a l’enemic.
No coneixem en quina mesura l’existència del component espiritual de la persona pot ser necessari per donar força a aquests principis. Per exemple, en l’impuls originari i en el manteniment d’una motivació de les persones que actuarien com a agents de canvi prosocial, que s’orienten a actuar en la generació del canvi d’altres persones, amb notables costos personals.
Lògicament les persones que mentalment accepten i atribueixen una transcendència a les seves accions, assumeixen i posseeixen ja una estructura cognitiva elaborada per l’existència d’un ésser transcendent i sancionada positivament i reforçada per la comunitat que comparteix la creença.
En d’altres persones que poden compartir aquesta mateixa visió espiritual de la persona, però sense referent directe al fet religiós, no sabem si aquesta falta estructural o social de doctrina i, fins i tot, aquesta falta de comunitat referent se supera per un mecanisme d’auto fidelitat als seus principis. Pot resultar d’interès qüestionar-nos personalment sobre com afecta a la nostra vida i a la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i amb l’entorn, el fet de viure, amb major o menor consciència, la tensió transcendent que portem dins.
Motivació i comportament
Cal tenir en compte que en la motivació i en l’actuació d’aquests principis hem de distingir no només la intensitat i la força, sinó la persistència i durada de les conductes. I respecte a les metes, l’extensió o universalitat d’aquests principis: per exemple, estima no només envers algunes persones o col·lectius, sinó cap a tothom.
Entre el nivell de creences i el nivell dels comportaments hi ha una notable distància i no podem quedar-nos simplement en aquest nivell de la creença.
Poden existir persones convençudes de la seva adhesió als principis enumerats, però, en quina mesura això afecta a les seves conductes prosocials? Aquí entraríem en els seus nivells ètics i en l’aplicació i compliment dels corresponents comportaments.
S’obre aquí tot l’àmbit de la moralitat, més o menys coercitiva o impulsió de la religió cap a l’execució o no-omissió de conductes prosocials. També podem preguntar-nos quines mesures utilitza la praxi religiosa per impulsar i comminar als seus fidels a aquesta actuació prosocial i quin és el seu nivell d’efectivitat. Aquí aflorarien temes com conciència moral, satisfacció moral, premi, cel, paradís, sentiment de culpa, pecat, càstig, penediment, perdó.
Per tal d’explorar els aspectes relacionats d’espiritualitat i religió amb prosocialitat, podem examinar aquests aspectes des de la perspectiva de la seva influència sobre les persones.
A tal efecte podem distingir entre els següents dos nivells:
- Conseqüències per al jo (per a l’autor, autors o subjecte, subjectes)
- Conseqüències per a l’altre (el receptor, receptors, grups, col·lectivitats)
En aquest sentit, el focus no estaria posat tant en les creences, sinó més aviat en la forma com els recursos espirituals poden contribuir al progrés i solució dels problemes personals i socials.
Article publicat en la Revista número 178, Llum Invisible. Ja disponible a l’iQuiosc.
Sobre l´autor
Investigo des dels anys 80 si la ciència psicològica pot confirmar que estimar els altres és funcional per a la salut integral de la persona i per crear harmonia i unitat en les relacions interpersonals. N’estic convençut.
Wow !!! Gracias, Robert !!!
Tu artículo me interpela… Me has dado el “punto del día”