Escolta i confiança. El tren que ens porta a l’estació de l’altre requereix d’aquests dos eixos per poder circular de l’estació de la incomprensió a la del diàleg fecund. Allà on la trobada pot ser generadora de nous espais de convivència, cada cop més amplis, oberts i plurals.


Les veus diverses i plurals, necessiten ser escoltades. Escoltar implica la voluntat de fer-ho. Sentim per casualitat, però escoltem perquè volem saber. Escoltem perquè tenim el desig de conèixer el secret que l’altre amaga. Aquest interès per conèixer allò que l’altre ens vol comunicar requereix una base de confiança. Com afirma la professora Laurence Cornu-Bernot, la confiança és “una hipòtesi sobre la conducta futura de l’altre”. Partir de la desconfiança és posar les bases per a un fracàs en la comunicació. Això és d’especial rellevància en la trobada intercultural amb qui és divers. Quan percebo que l’altre pot posar en perill el meu confort, la porta de la desconfiança pot obrir-se amb gran facilitat.

L’escolta i la confiança, estacions d’enllaç d’una ruta que passa per l’acollida, la comprensió i l’amor. Tots ells ingredients necessaris per a un veritable interès pel món de l’altre. Un desig que ens porta al llindar de la coneixença d’allò desconegut i divers. Un llindar que caldrà traspassar per anar més enllà de la coneixença necessària, però insuficient. Un llindar que mai pot ser un límit sinó una porta d’entrada. Travessar-la ens ha de permetre superar la pura simpatia. M. Bennett, cofundador de l’Institut de Comunicació Intercultural, reco­mana anar més enllà de la regla d’or de la simpatia: “Tracta els altres com vols que et tractin a tu” i assolir la regla de platí: “Actua amb els altres com ells actuarien amb ells mateixos”. Una actitud que hauria de ser tan habitual com embolicar l’entrepà de cada dia.


Il·lustració: mbofill_art


 

Francesc Brunés

Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), pare de dues filles, gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes i, quan cal, conferenciant i tertulià.

Colaborador habitual de Ciutat Nova y también... profesor de economía (jubilado), padre de dos hijas, gerundense de adopción de espíritu universal, defensor de causas más o menos perdidas y, cuando hace falta, conferenciante y tertuliano.
Francesc Brunés

Latest posts by Francesc Brunés (see all)