Torna a fer calor i això, com una fidel campaneta, ens recorda que ha passat un any. Un espai de temps prefixat que sembla llarg o curt en funció de la percepció de qui l’hagi viscut. Ciutat Nova no té massa temps d’aturar-se sabedora que, llarg o curt tan se val, però segur que són temps intensos. Un camí que cal anar fent sense deturar-se, sense presses i sense pauses, amb la serenor de saber-nos enmig d’un camí apassionant, ple de sorpreses, pujades i baixades i sempre farcit de relacions, de persones, amb totes les seves vivències que compartim, acompanyem i, si s’escau, posem sobre el paper.

L’estiu passat, aquest camí ens va portar a parlar de la ciutat, espai privilegiat de convivència i ens hi vàrem endinsar en el número 174 [re]connectar:


“L’obertura d’una ciutat depèn més de la capacitat d’emancipació de la seva gent que de la voluntat dels arquitectes”. (Enric Miralles)


El temps rúfol de la tardor ens va fer passar per la necessària sostenibilitat del planeta que habitem i que inclou la cura mútua, els uns dels altres. Hi vam dedicar el número 175 Sostenir-nos:


“Una societat creix bé quan les persones planten arbres sabent que mai gaudiran de la seva ombra”. (Proverbi grec)


I les fredorades de l’hivern ens van obrir a la realitat de les xarxes socials, aquell garbuix de relacions cibernètiques que ens tenen ben entretinguts. I d’això ens en va parlar el número 176 EnXARXAts:


“Vivim en un lloc i en un “no lloc”: el ciberespai. Quin tipus d’humanitat i quines relacions socials genera això?”.  (Carlos Ruiz)


Amb l’esclat de la primavera, a la revista hi va irrompre també la música, aquella expressió artística que – segons Nietzsche – si no existís, la vida seria un error. I ens vam capbussar entre les seves notes al número 176 Som música:


“Notes diverses fan un dolç concert;

i diversos graons en nostra vida

fan harmònic conjunt als cels ofert”.

(Dante Alighieri. La Divina Comèdia. Paradís, cant VI, 124-126)


I quan un fa camí, és clar, es va trobant moltes persones, conegudes i desconegudes, totes elles candidates a fer la seva aportació, única i irrepetible, a una manera diferent d’anar construint el món, el barri, el veïnat, la ciutat…  I de Joves: present i futur, vàrem parlar l’octubre passat a Salt (Gironès), i diverses han estat les col·laboracions amb la nostra associació amiga Azahara. I cal un esment molt especial al Cicle de Concerts Ciutat Nova que al llarg de quatre concerts ha proporcionat interessants moments de trobada, reflexió i gaudi de música suggeridora en bona companyia.

I així, obrint camins, passadissos desconeguts i espais per descobrir, continuem el nostre camí. Tot esperant que a cada casa es rebi en les properes setmanes el número d’estiu i, amb ell, entri una alenada fresca que ens ompli l’ànima i ens alleugi un xic de les calorades estiuenques. Nosaltres, els de Ciutat Nova, alentirem una mica el pas per assegurar-nos que les forces no defalliran quan el nou curs arrenqui sobtadament i amb força. Obrirem bé els ulls,  tindrem les orelles ben obertes, estarem amatents a tot allò positiu que ens passi pel costat per explicar-vos-ho i reprendrem junts la caminada cercant nous horitzons. Estarem preparats! I vosaltres?

Bon estiu a tothom!


 

Ciutat Nova

Revista trimestral. Descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg

Revista trimestral. Descobrimos y compartimos historias y proyectos inspiradores y cercanos para fortalecer #vínculos positivos. #diálogo
Ciutat Nova

Latest posts by Ciutat Nova (see all)

0

La teva cistella