És bonic veure persones que dominen un ofici. Amb habilitat i rapidesa fan la seva feina. Observava un paleta amb quina destresa pujava una paret. Un maó i un altre, amb la quantitat de ciment precisa, tot ben anivellat. I la paret anava creixent.

Passada una estona, quan vaig tornar a passar per aquell indret, la paret ja era feta. En veure-la, em va venir al cap aquella frase del pensador alemany Wolfrang Sofsky que afirmava que la paret ha estat un dels grans invents  de la història de la humanitat. El comparava en importància al de l’arada, la roda o l’escriptura. A primera vista, sembla una valoració excessiva perquè, la seva funció separadora, no genera massa simpaties. Però reflexionant més a fons sobre el pensament de Sofsky, podem trobar-hi una ambivalència interessant.

D’una banda, la persona, com a ésser social, necessita obertura, relacionar-se i generar vincles. Però és evident que, en una societat plural i diversa, el fet de relacionar-se i de conviure, requereix un esforç. I tot esforç necessita també un espai de descans. I és aquí on la paret fa la seva missió. Ens protegeix en la nostra privacitat, la intimitat i el silenci necessaris pel nostre repòs.

Tot i això, a una part o altre de la paret, sempre hi ha una porta. L’ús que en fem, dibuixarà el perfil de la nostra vida. Si la porta només s’obre a aquells que porten negoci i en canvi, resta tancada a aquells que tenen necessitats, la nostra vida serà esquifida, reduïda, egoista… i els primers perjudicats en serem nosaltres mateixos.

De la forma com gestionem aquest refugi personal que és l’habitatge, dependrà la qualitat de les nostres relacions. Una cosa serà reflex de l’altra. Però encara hi ha una dificultat afegida: l’accés a l’habitatge no és a l’abast de tothom, ni molt menys.  Una immensa majoria  de persones ha d’endeutar-se per assolir-lo. Especialment els joves tenen moltes dificultats per aconseguir un habitatge on construir la seva vida. Els lloguers són cars i els preus de compra també. L’especulació immobiliària fa bé la seva feina. La lluita derivada de l’endeutament, ens deixa sense forces per afrontar altres aspectes més humans de la vida, configurant una societat poc humana.

Amb les xarxes socials, les parets semblen de vidre, i la gestió de la nostra privacitat hauria de continuar quedant a les nostres mans. I malgrat tot, els paletes continuen aixecant parets, espais on construir una societat que voldríem cada cop més humana i oberta.

Antoni Pedragosa
Latest posts by Antoni Pedragosa (see all)
0

Finalitzar Compra