L’Ignasi em parla pausat, però segur, coneix cada detall del seu projecte i sobretot sap exactament quina és l’essència, el motor que el fa anar endavant i perquè tantes persones s’estant afegint. I no és res més que els valors personals. En acabar l’entrevista amb Ignasi alguna cosa havia canviat en mi, perquè fins aquell moment no havia reflexionat seriosament sobre aquesta realitat que ens sembla que està lluny. Però no, la portem posada i fem veure que no ho sabem. Segueix llegint perquè també canviarà alguna cosa en tu.

Qui ets Ignasi?

Sóc un jove de 19 anys i sempre em defineixo com el petit de 4 germans, perquè marca molt la meva manera de ser. S’aprèn molt dels germans.

Parla’m d’Ethical Time, com neix la primera app de moda sostenible?

Considero que hem de ser coherents amb els valors que tenim i llavors un dia vaig decidir que no volia seguir comprant roba que fomentés el treball amb esclaus. A partir d’aquí vaig fer una investigació, que em va portar un any, i vaig descobrir que existien moltes botigues, però la gent no els coneixia, perquè trobar-les era molt complicat.

Quan vaig començar a comprar aquestes marques la gent del meu entorn em preguntava, on et vas comprar aquesta samarreta?

O… necessito uns pantalons On me’ls puc comprar? Perquè estic d’acord amb tu. Em vaig convertir en assessor de roba sostenible entre les marques i les persones i a partir d’aquí va sorgir la idea. Per a això vaig presentar un esborrany del model en el concurs de la universitat i un profe em va donar suport. Si bé jo sabia que no guanyaria, perquè l’esborrany era molt bàsic, vaig prendre la decisió de seguir endavant encara que no guanyés. I no vaig guanyar. Però vaig continuar parlant del meu projecte a professors i companys. I “s’hi van ficar”, van confiar en la meva proposta.

Vam fer una campanya de crowdfounding i vam superar les expectatives. Va ser també la primera prova que hi havia moltes persones que pensaven com jo. Demanàvem 20.000 € i en vam aconseguir 23.000 €.

¿I us donaven suport?

Què va! Abans de començar tothom ens deia que no ho aconseguiríem, fins i tot Barcelona Activa. Ningú creia en el projecte, ni que es pogués aconseguir.

¿I què va marcar la diferència?

Que les persones estan d’acord amb els valors del projecte, independentment de si després faran servir l’App o no. La clau de tot el procés és que no m’adreço a un client concret, sinó que busco persones que comparteixin els valors d’aquestes altres persones que no volen que es facin servir esclaus per fabricar roba.

A Ethical Time demanem a les marques que com a mínim els productes que ofereixin siguin un 70% sostenible, això vol dir que no només han de tenir una línia de producte sostenible sinó el 70%.

Quant val una samarreta fabricada de manera sostenible?

Una samarreta normal la pots trobar a partir de 3 euros. Una samarreta sostenible a partir de 13 euros com a preu mitjà.

I que li dius a qui et llegeixi i estigui rumiant un projecte? Em dones algunes pistes?

-La idea ha de ser bona

-T’ha d’apassionar perquè dedicaràs quantitats d’hores que ningú et pagarà

-Has de desenvolupar la idea correctament, perquè aquí es veurà si realment és una bona idea. En el desenvolupament de la idea és on resideix tota la complexitat i el veritable quid de la qüestió

-Comunicar bé la idea. El com comunicar la teva idea és súper important. Has de comunicar amb la convicció que tots dos es beneficiaran del projecte. Una persona pot ser molt bona en comunicació, però ha de creure que això que fa val molt i val de veritat pel poder de canvi que el teu projecte pugui tenir en les persones.

No has de comunicar el projecte de manera que qui t’escolti senti que col·laborant amb tu et fa un favor. Aquest és un error, perquè ambdues parts se’n beneficiaran, no necessites favors sinó col·laboradors. Quan fas aquest canvi és quan les altres persones et prenen seriosament.

Al final és les ganes de fer les coses, la dedicació que li posis, això és l’important.

Com veus la societat adulta?

Està preocupada sobretot per la feina, per no trobar feina. Per si estàs treballant i et dopen fer fora. Hem de pensar que totes les persones tenim un gran poder amb els coneixements que tenim, i això no t’ho pot treure ningú. Realment podem menysprear el que sabem. Hem de tenir confiança en la nostra carta de presentació.

La mestra que et va marcar? Tots en tenim una o més.

La mestra de primer curs potenciava la meva manera de ser. No ens feia les classes normals, ens incentivava a explicar com ens sentíem. Va ser un aprenentatge emocional.

La meva profe d’institut sempre em va donar suport i em corregia els textos per presentar-me a concursos literaris. Ella també és escriptora, fins i tot vam anar finalistes en un mateix concurs.

El meu profe d’universitat. Si no hagués estat per ell, Ethical Time no existiria. Em va dir: jo confio en tu i crec en aquest projecte. No entenc res del mercat, però crec en com ho vols fer i t’ajudaré en el que faci falta. I aquests són els profes que recordaràs per sempre.


L’Ignasi també escriu, la seva última novel·la es diu “Un projecte de bojos

És per motivar les persones que realment descobreixin el que els apassiona. Són les converses entre un professor i un alumne.

I me’n vaig anar amb un ampli somriure, perquè segur que hi ha molts “Ignasis” més que ara mateix no només somien, sinó que concreten en projectes innovadors i que són conseqüents amb la seva filosofia de vida. I a més ens interpel·len, a tots.

Raquel Banchio

Fotógrafa Vivencial desde hace 6 años. Colabora en Ciutat Nova con la sección de Historias Vivas y la imagen visual de la revista.

Fotògrafa Vivencial des de fa 6 anys. Col·labora amb Ciutat Nova en la secció d'Històries Vives i la imatge visual de la revista.
Raquel Banchio

Latest posts by Raquel Banchio (see all)

0

La teva cistella