Empoderament i lideratge són dues paraules i conceptes que, avui en dia, aixequen moltes expectatives, especialment perquè són temes que afecten les relacions de poder, fenomen molt present en l’organització de les societats humanes.

Per alguns autors el poder és l’habilitat que, en una relació social, algú té per sortir-se amb la seva pròpia voluntat, tot i que hi hagi oposició per part dels altres. El lideratge, en canvi, es refereix a les habilitats que tenim per influir en la manera de pensar o d’actuar d’altres persones.

Els estudis científics estan intentant arribar a una conclusió sobre quins tipus de lideratge són els millors i, per tant, quina caldria ensenyar i proposar en l’educació reglada, en les famílies i fins i tot en les anomenades escoles de negocis.

Les tesis doctorals de la Mayka Cirera i l’Ana Bedoya, que s’han produït recentment en el nostre laboratori d’aplicació de la prosocialitat (LIPA-UAB), conclouen que, el lideratge prosocial (veure requadre) és el més recomanable, ja que inclou aspectes dels anomenats lideratges transformacionals i transaccionals, però afegint-hi elements qualitatius fonamentals que poden moderar les relacions de poder.

Quins podrien ser doncs els passos aconsellables per a una formació dels nostres joves cap a un lideratge tan desitjable com el prosocial?

Per part dels educadors

  1. Incloure en l’educació, tant a l’escola com a la família, el tema de les relacions de poder per tal de sensibilitzar i fer conscients als infants i adolescents sobre aspectes com què és el poder, l’autoritat, la importància de les decisions, el saber com prendre-les i sobre qui i com es prenen. Per això és important insistir en els aspectes negatius de la unilateralitat del poder i la seva diferència amb un poder al servei dels altres i del bé comú.
  2. Presentar l’empoderament personal com a desitjable, entès com un creixement del poder interior, d’un poder positiu en el desenvolupament de la persona. Per això és important entrenar-se en l’empatia i assertivitat comunicativa i en la millora de l’autoconcepte i l’autoestima.
  3. Augmentar la convicció que posseïm qualitats (autoconcepte), atributs positius, habilitats per controlar la nostra vida i dirigir-la cap a unes fites i uns valors prosocials. També és important sentir-nos capaços de fer front a les relacions de poder en les que socialment, indefectiblement, ens hi trobarem.
  4. Proposar a l’alumnat o als fills un contracte o pacte que consisteixi en assumir un compromís d’actuar de forma prosocial (ajut, servei, cura, donació, compartir, escolta profunda, empatia, solidaritat, cohesió i unitat) per millorar el clima psicològic i les relacions interpersonals.
  5. Mantenir i mostrar una visió crítica positiva sobre les relacions humanes, socials i econòmiques, començant per les relacions dels fills o alumnes entre ells en “l’aquí i ara”.

Per part dels joves

  1. Creure que tothom pot esdevenir un líder prosocial si actua sempre tractant de créixer en l’empatia per conèixer la perspectiva de l’altre i generant iniciatives a favor dels altres, sempre segons el criteri d’ells i del bé comú.
  2. Ser conscients que en les accions prosocials, gairebé sempre cal invertir-hi un esforç i un cost intel·ligent propis, fins i tot quan la consciència de ser capaç li produirà una satisfacció íntima en sentir-se transformat activament, autèntica i progressiva en la seva manera de ser.
  3. Contribuir a la concòrdia, la cohesió i la unitat en la seva vida personal i professional.
  4. Enfortir la creativitat i autonomia dels seus interlocutors i tercers a qui afecten les seves decisions de manera que esdevinguin un element facilitador per a que sorgeixin altres líders.
  5. No buscar el protagonisme, les aparences ni la competitivitat.

EL LÍDER PROSOCIAL

El líder prosocial es compromet a posar les seves capacitats, habilitats i comunicació de qualitat a favor de l’altre, dels altres, dels grups, segons el criteri d’aquests, i del bé comú. Assumeix un cost intel•ligent i proporcionat, transformant sincerament, autèntica i progressiva el seu ésser per tal que la seva vida personal i professional contribueixi a la concòrdia, cohesió, unitat dels àmbits en què participa, on decideix actuar amb iniciativa i determinació amb l’objectiu d’enfortir la creativitat, identitat i autonomia dels seus interlocutors i de tercers, a qui afecten les seves decisions.

Tota persona pot actuar i arribar a ser líder en aquests àmbits amb un lideratge que, no busca l’aparença, protagonisme ni competitivitat. Al contrari, empoderant els altres, afavoreix que sorgeixin altres líders prosocials en el seu entorn. (Roche 2015).

Per llegir més: Roche, R. Ed. (2010), Prosocialidad: Nuevos desafíos: métodos y pautas para la optimización creativa del entorno. Buenos Aires: Ciudad Nueva. Es pot adquirir a bibliolibro.com


Article publicat a la revista Ciutat Nova 173, primavera 2018

Robert Roche

Fundador i director de LIPA at Laboratori d'Investigació Prosocial Aplicada
Investigo des dels anys 80 si la ciència psicològica pot confirmar que estimar els altres és funcional per a la salut integral de la persona i per crear harmonia i unitat en les relacions interpersonals. N’estic convençut.

Investigo desde los años 80 si la ciencia psicológica puede confirmar que amar a los demás es funcional para la salud integral de la persona y para crear harmonía y unidad en las relaciones interpersonales. Estoy convencido de ello.
Robert Roche

Latest posts by Robert Roche (see all)

0

La teva cistella