És un tema dolorós i entristeix molt haver-ne de parlar, però tampoc no podem amagar el cap sota l’ala – com si fóssim estruços – o mirar cap a una altra banda, quan topem amb fets com aquest, i d’altres, clarament reprovables. El comportament de «La Manada» reflecteix molts dels aspectes de la nostra societat actual, com el masclisme, l’alt consum d’alcohol i drogues, el relativisme moral, etc.

Tot i així, voldria centrar-me en un altre aspecte: la gran hipocresia que vivim en tot allò que fa referència a l’educació de la nostra sexualitat. D’una banda, constatem el bombardeig d’estímuls sexuals al qual estem sotmesos diàriament: aquesta constant erotització de la societat que es basa en una arrelada mentalitat que rendeix culte al cos, les sensacions i l’imperi del plaer. Els paràmetres culturals de les nostres societats occidentals, tendeixen a fer del sexe un autèntic “déu”; el presenten com la panacea de l’existència humana i l’elixir de la felicitat. Amb la qual cosa, no resulta difícil escoltar o llegir expressions com: «La pornografia és un estil d’art», «La pornografia no és el problema, sinó el tipus de porno que es fa», i d’altres per l’estil

D’altra banda, la mateixa societat que, per vendre’ns un llapis (posem per cas), ens presenta tres dones gairebé nues, llavors ens demana que es respecti la dona i no se la miri, ni tracti, com un mer objecte de desig, ni com quelcom rebutjable que s’usa i es llença… i llavors, em pregunto: Potser aquí hi ha alguna cosa que no quadra? No pretenc judicar el fet ocorregut o la polèmica sentència que ha estat feta pública recentment. Ni és l’objectiu d’aquest article, ni puc afrontar aquí les múltiples facetes que tot això comporta.

Tampoc no vull desmerèixer la bondat del plaer i la bellesa de les expressions sexuals i la cura dels nostres cossos. El punt que voldria subratllar és un altre. Es tracta de la nostra doble rasadora moral o fins i tot del nostre “trastorn de personalitat dissociada”; és a dir, com a societat tenim múltiples personalitats i facetes en tot allò que fa referència als comportaments sexuals, però després pretenem que casos com el de «La Manada» no es produeixin ni siguin conseqüència de la cultura que, en major o menor mesura, promovem.

Són cada vegada més els estudis que assenyalen l’alt consum pornogràfic de les nostres societats, fins al punt que podem parlar de la primera generació d’adolescents ‘educats’ sexualment pels continguts pornogràfics. Uns continguts que afavoreixen les addiccions sexuals com analgèsics al dolor, falta d’amor o pèrdua del sentit de la pròpia existència.

El panorama no sembla gens encoratjador, però no vull caure en la desesperança o el pessimisme. L’ésser humà posseeix una gran capacitat per superar-se a si mateix i millorar. Un punt clau, per canviar el rumb actual, consisteix a introduir, en tots els nivells de l’educació sexual, el factor clau de l’amor.

Certament que la paraula amor també està molt manipulada i que el debat no és nou. Fa molt de temps que es parla sobre si existeix diferència, o no, entre “fer l’amor” i “practicar sexe”. En definitiva, per la seva mateixa constitució, l’ésser humà no pot separar els seus actes del sentit profund que tenen i de les seves conseqüències sobre terceres persones, iguals en dignitat i valor. Si ho fem, començarem a tractar l’altra persona com una mercaderia, com un objecte de consum.

El repte consisteix a recuperar una mirada d’amor sobre cada persona. El món es torna amable quan el mirem i en tenim cura de forma amable. No permetem que el ritme de la societat ens faci renunciar a allò més profund del nostre ésser: la nostra essència més genuïna és estimar i ser estimats.

Aurelio Cerviño

Argentino trotamundos y catalán por adopción, interesado desde siempre en el misterio del Amor, un poco existencialista y bastante enamorado de las metáforas, doctor en Teología Moral y profesor en la Facultad de Teología de Catalunya

Argentí rodamón i català per adopció, interessat des de sempre en el misteri de l’Amor, una mica existencialista i força enamorat de les metàfores, doctor en Teologia Moral i professor a la Facultat de Teologia de Catalunya
Aurelio Cerviño

Latest posts by Aurelio Cerviño (see all)