La realitat religiosa de Catalunya s’ha transformat al llarg de les darreres dècades. Al mateix temps que avançava el procés de secularització, altres confessions religioses, diferents a la catòlica, s’han expandit de manera notable. Aquesta transformació pot donar lloc a l’emergència de prejudicis que suposin un llast per a la cohesió social. Evitar que això succeeixi és un dels principals reptes de la Catalunya actual.

“El coneixement profund de les religions permet derruir les barreres que les separen”, deia Mahatma Gandhi. De barreres entre les persones que professen creences religioses diferents, se’n poden construir de moltes menes. Una de les més esteses és la barrera del prejudici, aquella que ens impedeix veure l’altre de cap altra manera més enllà de com l’hem imaginat.

Penso que aquesta reflexió és oportuna atès el moment en què ens trobem. Catalunya ha passat en molt poques dècades de ser una societat monolíticament catòlica (o gairebé) a una altra on la diversitat religiosa es fa evident a diari en les nostres places i carrers. Per a la major part de la ciutadania catalana, aquesta diversitat és un fenomen que tot just està descobrint, de manera que és ara quan el risc de l’emergència de prejudicis és més elevat.

La descoberta de la diversitat religiosa  

El govern de la Generalitat s’ha dotat d’instruments suficients per tal de conèixer aquesta diversitat religiosa. Entre aquests, cal destacar el Mapa Religiós de Catalunya. El mapa ens permet localitzar quines són les entitats religioses implantades al nostre país, quin és el seu àmbit d’actuació o quines són les seves característiques doctrinals. Més recentment, el Govern també ha impulsat el Baròmetre de la religiositat, una enquesta a partir de la qual és possible fer aproximacions al nombre de seguidors de les diferents confessions religioses i conèixer quina és l’actitud de la població vers aquesta diversitat.

Amb tot plegat, podem fer un retrat de la situació religiosa a Catalunya en la qual hi tenen lloc dos fenòmens paral·lels. En primer lloc, el procés de secularització continua avançant, de manera que ja hi ha fins a un 30,2 % de la ciutadania que no s’identifica com a seguidor de cap confessió. Segon, la presència de tradicions religioses diferents a la catòlica ja no és quelcom anecdòtic; un 15 % de la població catalana es defineix com a seguidora d’una de les mal anomenades “confessions minoritàries”. I és que més enllà de l’Església catòlica, a Catalunya hi ha implantades com a mínim dotze grans confessions.

Construir complicitats socials per evitar barreres

Una amplíssima part dels catalans percep la llibertat religiosa com un dret que es troba garantit. Alhora, però, les dades de les que disposa el Govern posen de manifest una inquietant manca de relació entre les persones vinculades a diferents tradicions. Així, si bé només un 5,3 % de la població percep hostilitat entre les diferents comunitats religioses, més del 50 % confessa que la relació entre aquestes és pràcticament nul·la. Més preocupant és encara quan es pregunta la ciutadania pel seu nivell de coneixement de les diverses tradicions. Malgrat que prop del 60 % dels catalans troben bastant o molt important disposar d’uns coneixements mínims sobre les característiques de les diferents confessions religioses per poder entendre algunes expressions culturals i artístiques o determinades situacions polítiques, a l’hora de la veritat només en el cas de l’Església catòlica consideren que el seu nivell d’informació mereix un aprovat.

A la llum d’aquest desconeixement, no ens ha de sorprendre que s’expressin certes reticències cap a algunes comunitats religioses. A destacar, per exemple, que un 41,1% manifesten que el fet de tenir un oratori islàmic prop de casa seva els podria molestar en alguna mesura, el 34,8 % no voldria una sala del regne dels Testimonis Cristians de Jehovà i un 29,6 % una sinagoga. Així doncs, sembla que una part de la ciutadania ja ha bastit les barreres que pronosticava Gandhi. Ens trobem en un moment decisiu. Un moment en el que hem de decidir si volem lluitar contra l’emergència d’aquestes barreres o bé fer de simples observadors de l’evolució dels prejudicis d’arrel religiosa. És una tasca ingent; una tasca que ens ocuparà dècades i que s’enfrontarà a incomptables dificultats. Però és sens dubte una tasca apassionant que no podem ni volem defugir; un repte en què ens hi juguem el nostre futur.


Article publicat al número 170 (Primavera 2017) de Ciutat Nova

Enric Vendrell

Latest posts by Enric Vendrell (see all)

0

La teva cistella