La qualitat de la persona humana es mesura per la seva forma de relacionar-se amb els altres. Som més persones, en la mida que les nostres relacions estan basades en l’amor, i ens destruïm com a persones en la mesura que ens aprofitem i abusem dels altres. Per això és tan important la vida de grup, de comunitat, de família, perquè és en la convivència on surten aquells aspectes nostres que no coneixem prou, i que gràcies a les topades, es posen de manifest.

Quan ens deixem portar per una empipada o per la ira, el resultat és que ens separem dels altres, no ens parlem, trenquem la relació, o aquesta és de mala qualitat.  Reconciliar-se és arreglar allò que s’havia trencat, unir el que s’havia separat, tornar a la cordialitat. Per això, la vida de família o de comunitat, és una escola que ens mostra tant els aspectes d’alegria i benestar, com les dificultats de la pròpia convivència.

Quan s’han de prendre decisions i cadascú vol imposar el seu criteri, sovint això genera discòrdia i dificulta  la convivència. Per això és molt adient la reflexió que va fer el periodista i polític tarragoní, Rovira i Virgili, afirmant que “per conviure cal la mesura i el límit” i afegia que “el límit no l’hem de veure com un retall de llibertats, sinó com la construcció d’aquell equilibri, per tal que la meva llibertat no perjudiqui la llibertat dels altres”.

Aquesta es una visió pràctica  i senzilla de com generar una bona convivència i la convivència exigeix interdependència. Res del que interessa als altres, ha de ser-me aliè. Res del que m’interessa a mi ha de ser aliè per als altres. Cap paraula ha de ser interrompuda. Cap opinió ha de ser silenciada. Això seria ideal, però…

Què cal fer quan un va a la seva, o no assumeix les responsabilitats que li pertoquen? En aquests casos, cal trobar un moment de tranquil·litat, per parlar bonament de les molèsties que ocasiona el comportament inadequat, i proposar unes alternatives que millorin la cohesió i el funcionament del conjunt. Amb una idea clara: els episodis passats no tenen perquè enterbolir el moment present.  Si som capaços de superar els “egos” que portem al damunt, i donem pas a l’actitud generosa que intenta afavorir els altres, veurem que això genera reciprocitat i augmenta el benestar emocional de tos els membres de la família i de la comunitat.

Antoni Pedragosa

Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Radio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de la Eurocamara en temes de medi ambient.

Licenciado en Ciencias Quimicas, Màster en Astronomia, casado con Blanca, dos hijos, cuatro nietos, col·laborador habitual de Radio Estel, de Ciutat Nova i de CAT-Diàleg. Asesoramientos especiales en la Eurocamara,en temas de medio ambiente.
Antoni Pedragosa

Latest posts by Antoni Pedragosa (see all)

0

La teva cistella