La contribució personal a la construcció social és irrenunciable. Cap peça pot mancar en un mosaic complex, acolorit, divers i dinàmic. Trobar eines participatives inclusives i eficaces és un repte i una responsabilitat individual i col·lectiva.


Deixar passar el temps, és una opció que tothom té. Viure’l és, possiblement, una opció més assenyada. Construir una societat a mesura humana, una comunitat, és un repte que exigeix en el present el bo i millor de cadascú.

Cap persona ni cap col·lectiu pot sentir-se’n exclòs. Tothom necessita trobar la seva forma d’empoderament per participar-hi. Especialment els joves han d’exercir el protagonisme en un present que també és seu.

El passatemps dels mots encreuats ens demana que trobem respostes, sovint enginyoses, a preguntes a vegades inesperades. Però no n’hi ha prou en encertar la resposta, cal que aquesta sigui de la mida adequada i s’interrelacioni harmònicament amb la resta de paraules. Les lletres construeixen paraules i aquestes s’entrellacen amb d’altres que, al mateix temps, faciliten la troballa de noves respostes.

La lletra ‘i’ ben plantada, ferma, amb els peus a terra, els ulls a l’horitzó i el cap enlaire. La ‘m’ que dibuixa aquells ponts que cal construir, aquelles relacions, aquells vincles que relliguen les comunitats. Lletres que ens esperonen a no passar el temps sense viure’l. Totes diferents i totes necessàries. Cadascuna troba el seu espai, el seu lloc, la inserció adequada al servei de paraules i frases.Una crida a un compromís ferm avui amb l’esperança del demà. Un compromís a ser protagonistes del temps que vivim. No calen estrelles, influencers ni recol·lectors de likes, sinó protagonistes sense protagonismes.

Construir el relat de la pròpia història des de la profunditat reflexiva de la personalitat única i irrepetible de cadascú. Entrellaçar-se participant en les decisions que van construint una història col·lectiva transformadora. Escriu el poeta guaianès Martin Carter: “He vist homes i dones que no dormen per somiar, sinó que somien per canviar el món.”


Il·lustració: mbofill_art

Francesc Brunés

Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), pare de dues filles, gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes i, quan cal, conferenciant i tertulià.

Colaborador habitual de Ciutat Nova y también... profesor de economía (jubilado), padre de dos hijas, gerundense de adopción de espíritu universal, defensor de causas más o menos perdidas y, cuando hace falta, conferenciante y tertuliano.
Francesc Brunés

Latest posts by Francesc Brunés (see all)