Nadal és ara

Els carrers són plens de bosses, gent i cridaners embolcalls.

Silenci! La litúrgia inicia el seu ritual,

devessall de colors enlluernadors, de geomètriques lluminàries,

de clarors que ressalten les foscors.

És festa! Nadal, tothom festeja i feineja,

uns diuen, Jesús és nat!

d’altres asseguren que l’amor és viu,

n’hi ha que no diuen res

i n’hi ha que no saben pas què han de dir.

La fragilitat adorada, convoca cel i terra.

Nuesa, fred i intempèrie. Precària feblesa, injusta i volguda.

Pobresa acaronada i bressolada suaument, com un clam mut.

Immensitat reclosa en deu metres quadrats d’austeritat.

El cel s’abaixa fins a trobar els desqualificats, als marges dels camins.

Els afeblits i desnonats prenen força per tornar a mirar l’esperança.

Els poderosos vinclen l’esquena sota el pes de la consciència.

La tendresa esberla el glaçat acer de la solitud i la indiferència emmalalteix.

Nadal! La gran oportunitat per al silenci prenyat de vida.

Nadal! Oportunitat daurada per lliurar-se al misteri d’un amor incomprensible.

Nadal! Ocasió immillorable per capgirar i capgirar-se, transformar i transformar-se.

Nadal! Possibilitat d’omplir tota mancança, tota carència, tota distància.

Nadal! Diada perenne per a la sublim quotidianitat.

Nadal! Festa dels sense festa.

Francesc Brunés

Latest posts by Francesc Brunés (see all)

0

La teva cistella