Dins els fragments
Dins la seva veu quan s’entusiasma, en la energia que li vessa
quan creu el que explica i ell també s’emociona.
Quan parla de sa mare.
Dins d’una història d’infantesa en les pàgines del llibre
sobre totes les coses que han vist aquests ulls
que no existeixen.
Una imatge.
Dins la força que m’interpel·la un monòleg en la distància,
sincer. Sobre carregues, descobriments, batecs unificats
que tendeixen a la dispersió.
I es troben en uns auriculars i un banc de Tarradelles.
Dins els riures desbocats d’un sopar a la fresca
fora Barcelona. En premonicions oblidades que es recuperen
fruit de l’atzar o de memòries latents que ens redrecen
al Centre.
I com rèiem.
Dins els salts a la cinta, i una corona que gira
i gotes de suor que m’humitegen el front
i em sento lliure.
Dins la pregunta que desplega un click
-“i això com és de just per ella?”-
– no gens – va dir.
Dins les cordes que vibren i un mateix patró
que es repeteix en cercles.
And there used to be a movement
in the way your dress would wave.
I una altra, d’imatge.
Dins els giravolts i els passos de ball al menjador,
i petons del passat que ens semblen nous.
… just ara no sabria dir-te
si sonava música o no.
Dins l’instant que és.
I dins dels detalls
que n’obren la porta.
És en ells
que hi vull habitar.
Dins els fragments
on Tot s’unifica.
Poema publicat a la Revista número 179, Esquerdes. Ja disponible a l’iQuiosc.
Acerca del autor
Escribo para recordar, para agradecer y no perder de vista lo que de verdad importa. Si lo tengo presente, el resto va cuesta abajo. Lo que mejor he hecho en 22 años de vida ha sido rodearme de las personas con las que he decidido compartirla.