El 2016 vaig anar a Moçambic i Kènia per primer cop. Volia aprofundir la meva vocació i passió per l’arquitectura i, a la vegada, seguir la meva recerca per fer des d’allà la meva aportació al “canvi social”. Una experiència diferent d’intercanvi i treball fora de la meva realitat “coneguda”.


Com a arquitecta, entenc que l’habitatge, l’hàbitat, el lloc on un habita, és un pilar fonamental de la vida de les persones. Ara, com urbanista, sé quant es pot aportar per millorar la vida de les persones des de l’habitatge i l’espai públic, pensant les ciutats com un dret, un lloc al servei dels seus habitants. Aquest és el gran repte i l’aportació que puc donar per construir una societat més justa.

Després de la universitat, vaig tenir la sort de treballar al Gobierno Nacional, col•laborant en la remodelació urbanística i millora de barris vulnerables de Buenos Aires. D’aquesta manera vaig conèixer millor “des de dins”, i des de la vesant política, la problemàtica de localitats marginades socialment i ambientalment.

A la universitat ja vaig participar en activitats, reformes i projectes en barris vulnerables i treballant amb la comunitat. Aquest treball va ser, doncs, un repte personal i professional que em va confirmar la vocació cap a l’urbanisme i el treball amb les poblacions més vulnerables.

MOÇAMBIC (gener 2016): amb la fundació argentina “Somos del Mundo”, vaig participar en la construcció d’aules en poblacions rurals. Una experiència profunda de conèixer una altra cultura, d’intercanvi i d’enriquiment. Treballàvem en col•laboració amb la comunitat del lloc, compartint amb ells jornades senceres de treball. Es compartien les estones de descans i els àpats, les dificultats i els avenços i així es construien vincles amb les famílies del lloc. Aquest treball en equip va ser una experiència d’enriquiment mutu, entre dues cultures i la paraula “comunitat” va adquirir un nou significat per mi.

KÈNIA (febrer 2016 i estiu 2018): vaig participar en un voluntariat internacional del moviment dels Focolars. Vàrem realitzar la posta a punt d’una petita escola en una població rural. També aquí es van generar uns lligams d’amistat que encara avui en dia continuen. Conèixer el lloc on viu l’altre, compartir els seus costums, horaris, menjars… em van fer entrar en la seva cultura. En aquesta anada i tornada era tant o més el què rebíem que el què fèiem com a treball.

A l’agost d’aquest any, amb més convicció i experiència com arquitecta, he tornat a Kènia per realitzar el projecte d’una capella per a la Fazenda Esperanza, una institució que treballa en la recuperació de persones amb addiccions. Realitzar un projecte que quedi allà, materialitzant una experiència i un treball fet en equip, és un dels regals més bonics que vaig rebre.

Em sento agraïda a la vida per les oportunitats que m’han enriquit i han confirmat la meva vocació, ja que per mi no van ser feines que es van quedar en l’experiència d’aquells dies, sinó una confirmació del que vull fer amb la meva professió: posar-la al servei dels sectors més vulnerables. Al capdavall, el que es rep a canvi és molt més, i em fa immensament feliç.


Victoria Frascarelli

26 anys. Argentina vivint a Barcelona. Arquitecta i formant-me com a Urbanista. Em sento privilegiada per poder estudiar i treballar d’allò que m’agrada, unint les meves dues vocacions: l’arquitectura i el treball social.


 

Ciutat Nova

Ciutat Nova

Revista trimestral. Descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg

Revista trimestral. Descobrimos y compartimos historias y proyectos inspiradores y cercanos para fortalecer #vínculos positivos. #diálogo
Ciutat Nova

Latest posts by Ciutat Nova (see all)