Alguna vegada t’has preguntat per què en sabem tant de pràctiques que no són sostenibles i, malgrat això, el canvi és molt lent? Els nostres comportaments són com la punta d’un iceberg, el que veiem d’ell, però la major part del seu volum es troba submergit. Els fonaments que sustenten les nostres creences, valors i suposicions, no necessàriament conscients, no es veuen..


Vivim temps interessants, amb reptes socials, morals i ambientals que afecten tot el planeta. Molt del que ens hem acostumat a fer ja no funciona i les conseqüències són evidents. En el més profund hi ha alguna cosa que funciona malament i al voltant nostre podem percebre una forta ruptura que, com una potent crida d’atenció, ens està sacsejant. En canvi, quant més dura aquesta disrupció, més poderosa és la resposta de molts que, arreu del món, estan apel·lant al seu ésser més íntim, més superior, i mostren uns comportaments coherents amb la cura del nostre planeta i de les relacions entre els seus habitants. Aquesta és la seva hora. També la teva?

En el món empresarial i laboral, però també –més del que ens pensem– en la nostra vida ciutadana, es persegueix l’èxit i competim amb altres, empreses o companys, amb l’objectiu de situar-nos millor en el mercat i créixer, o de no quedar desplaçats. En canvi, poques vegades ens aturem a reflexionar sobre què és l’èxit personal per a nosaltres. No tenim ni temps per plantejar-nos si la col·laboració podria ser una estratègia millor que la competició, ni tampoc per constatar que, sense que sigui la nostra intenció, els nostres càlculs de creixement –o el nostre pressupost familiar– estan impactant negativament en el medi ambient, en la nostra comunitat, en els nostres fills o, en definitiva, en el món al què estem donant forma.

Si per un moment ens aturéssim a valorar aquests comportaments, la punta del nostre iceberg personal i col·lectiu, descobriríem que les nostres accions no es corresponen amb els nostres valors, amb la gran massa oculta de l’iceberg. I aquesta desconnexió té les seves conseqüències a nivell personal i també planetari.

De fet, per viure només necessitem coses molt bàsiques: menjar, aire, aigua, energia i… altres persones. No obstant això, avui en dia és prou evident que la situació del món és molt diferent: residus nuclears, contaminació de l’aigua i del sòl, productes químics en els nostres cossos, diferències en l’accés als medicaments, alliberament de CO2, fuites radioactives, sequera, pèrdua de diversitat biològica, sensació de soledat, depressions, addiccions, estrès… Alguna cosa ha anat malament en la forma de cobrir aquestes necessitats tan importants per a nosaltres en els darrers 50/80 anys.

L’HORA DE LA MENTALIDAD 2.0

Hem de fer les coses d’una altra manera perquè l’origen d’aquests comportaments radica en la nostra predisposició, en el nostre paradigma mental, en definitiva, en la nostra mentalitat.

El 2005, convençuda de la necessitat d’aquest canvi, em vaig dedicar a estudiar quin és el paradigma mental, la forma de pensar, d’alguns líders actuals que s’havien convertit en agents de transformació en la seva empresa, a l’introduir una nova forma de veure la missió de l’empresa, reconnectant els treballadors amb els seus valors fonamentals. Què els feia comprometre en iniciatives sostenibles? Hi havia alguna cosa en comú entre ells? I, si és així, què era? Si aconseguíem entendre la seva mentalitat, allò que els movia, potser podríem desenvolupar una nova generació de líders.

Durant les entrevistes amb aquests líders, vaig descobrir algunes característiques comunes en la seva forma de pensar i de ser, que els predisposaven a promoure iniciatives de canvi sostenible a les seves empreses, sovint de forma arriscada.

La seva forma de pensar no seguia la lògica habitual que ens porta a prioritzar el benefici econòmic per sobre de qualsevol altre objectiu, sinó que tenia una predisposició a la interconnexió i una visió a llarg termini. Al mateix temps, tots ells es mostraven molt innovadors, amb una manera de raonar d’aquelles que atribuïm a l’hemisferi dret del cervell, responsable de la nostra versatilitat i creativitat.

Pel que fa a la seva manera de ser, aquests líders eren persones reflexives i introspectives, interessades en augmentar l’autoconsciència i amb una forta sensibilitat envers la unitat amb la natura. D’altra banda, eren capaços d’interrogar-se en profunditat i concloure que la millor opció és la col·laboració amb els altres. La meva conclusió va ser que tots aquests líders tenien allò que anomeno Sustainability Mindset, una mentalitat sostenible.

Arribats a aquest punt, la pregunta lògica és: es pot educar aquest model mental? I, si és així, com podem contribuir personalment a aquest compromís de sostenibilitat? Efectivament, jo crec que es pot educar i m’hi he dedicat aquests darrers anys, tant des de la meva activitat acadèmica, com amb la col·laboració en diversos projectes, algun d’ells directament relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per al 2030 que l’ONU ha enunciat i dels que se’n parla en altres seccions d’aquest número de Ciutat Nova.

Per començar aquest procés formatiu el primer pas consisteix en augmentar la nostra consciència sobre allò que fem o deixem de fer, i la relació dels nostres actes amb la visió sostenible en què creiem. En un segon pas hem de conèixer i explorar els paradigmes, els models mentals, en què es basen els nostres comportaments. Com hem explicat, el nostre comportament és com la punta de l’iceberg, és el que veiem i, mentre podem fer canvis menors a la superfície, la gran part del volum està submergida. Hem de capbussar-nos a l’aigua perquè els fonaments dels nostres comportaments no es veuen. Els valors, les creences i els supòsits, que no són necessàriament conscients, condicionen les nostres accions. L’últim pas és la conseqüència lògica: començar a actuar.

Ens pot ajudar a fer aquest recorregut formatiu el mapa integral del filòsof Ken Wilber, del qual en podem veure una adaptació a la matriu de la figura #1.

Seguint el seu esquema, la mentalitat sostenible actua bàsicament des de la part interna, tant a nivell individual –això és el que crec, el que m’importa, la meva identitat…– com col·lectiu – aquí les coses es fan així, les veiem d’aquesta manera… –. En canvi, podem constatar que, en general, la nostra cultura, la formació, les institucions…  s’identifiquen amb la part externa: comportaments, hàbits, iniciatives, normes, institucions… Si tornem a la imatge de l’iceberg, que ens mostra com la part externa només és una minúscula part que descansa sobre tota la que no es veu, resulta evident que les solucions visibles que prenem es basen en les nostres motivacions, potser inconscients, en els nostres valors i en els nostres propòsits. Però no estem preparats per fer front als reptes necessaris i ni tan sols tenim un llenguatge que ens permeti parlar de forma comprensible de tots els aspectes interns: els valors, les creences, l’espiritualitat, les causes, els supòsits col·lectius…

NIVELLS DE CURA

Una pregunta molt habitual és: I com tractem amb les persones que no veuen més enllà del seu entorn o que no els importa allò que ens afecta a tots? Per això és important conèixer on es troba cadascú i saber que hi ha una certa gradació. La figura #2 (pàgina anterior) pot ajudar-nos a ser conscients del que jo anomeno “nivells de cura” començant per la dimensió del “meu” (em preocupo per la meva salut, la meva feina, la meva seguretat, els meus diners, la meva família); passant per la del nosaltres (la comunitat, la salut, la riquesa); pujant a un nivell que ja incorpora una visió més holística i la dimensió espiritual: tots nosaltres; per assolir el nivell superior on la persona s’interessa per tot allò que és i és conscient del seu lloc en la natura, en la humanitat, se sent responsable de la cura del planeta, veu la seva posició en el cosmos, en l’evolució de la humanitat. Aquests nivells no es neguen mútuament, sinó que s’agreguen, i el superior inclou l’inferior. Ser conscients d’això és necessari per poder avançar cap a un model de mentalitat sostenible.

NOVES FRONTERES

També ens pot ajudar visualitzar els nous reptes, les noves fronteres del desenvolupament humà, que ens facin avançar concretament en el camí dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La taula que hi ha a continuació mostra alguns exemples de les noves fronteres que ens cal creuar:

Després de tot el panorama que he presentat, potser ets d’aquells que diuen, “d’acord, però, com es fa? A continuació d’aquest article trobaràs un diagrama on et presento de forma visual unes quantes pistes que potser t’interessa de seguir.

LA PREGUNTA DEFINITIVA

Som la primera generació que disposa de la tecnologia i el coneixement necessaris per canviar el rumb del nostre planeta, per acabar amb la pobresa en els propers 12 anys, en el 2030. Es el primer cop que tenim aquesta possibilitat. Els reptes ambientals i socials són enormes, però tenim les eines i sabem el camí que cal recórrer. Només cal un canvi de mentalitat, de paradigma, que consisteix en connectar el què sabem, amb el nostre cor i amb el nostre propòsit. El cronòmetre del planeta està corrent, per tant, ho farem? O, com ens preguntaria la poeta Mary Oliver, què penses fer tu amb la teva vida única, silvestre i preciosa?


#1: QUÈ ÉS UNA MENTALITAT SOSTENIBLE?

Una forma de pensar i d’estar en el món que es basa en la comprensió de l’ecosistema del que formem part i les seves interconnexions, i una comprensió introspectiva dels nostres valors, els ancoratges de la nostra identitat i el nostre propòsit. Qui soc jo i quin és el meu propòsit? Aquesta pregunta íntima, que només podem respondre nosaltres mateixos, esdevé el lloc on ancorar qui som i què volem fer. La mentalitat es manifesta en accions.

#2: QUÈ PODEM FER?

La mentalitat per a la sostenibilitat es pot aplicar en totes les àrees de la nostra vida. Imagina que poguéssim dissenyar el planeta tal com el desitgem, resolent tots els desafiaments i corregint tots els errors. Probablement podríem presentar la majoria de les categories enumerades en els Objectius de Sostenibilitat de les Nacions Unides (ODS): pau, igualtat de gènere, consum saludable… Ara bé, si poguéssim fer alguna cosa per fer-ho realitat, hauríem de revisar el que comprem, el que realment necessitem, com ens entretenim, com ens movem, com ens connectem amb els altres… Descobriríem que tenim al nostre abast tot el que necessitem per fer la nostra part per començar a donar forma a aquest món millor.


També diuen

“Les dificultats que tenim per fer front als desafiaments globals d’avui, no són provocades per un buit de coneixement. Tenim tot el coneixement que necessitem. El problema és una fractura entre el coneixement i la pràctica: una desconnexió entre la nostra consciència col·lectiva i les nostres accions col·lectives.” – Otto Scharmer

“No pot ser real un sentiment d’íntima unió amb els altres éssers de la natura si al mateix temps en el cor no hi ha tendresa, compassió i preocupació pels éssers humans”. (Laudato Sí, 91).

“Avui no podem deixar de reconèixer que un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament social, que ha d’integrar la justícia en les discussions sobre l’ambient, per tal d’escoltar tant el clamor de la terra com el clamor dels pobres”. (LS, 49) Papa Francesc

“El significat de la vida no és un fet per descobrir, sinó una elecció que fas sobre la teva forma de viure”. – Hilda Bernstein


Autora: Isabel Rimanoczy – “Si avui estàs viu, tens un paper a jugar”. Conscient de la complexitat dels reptes del nostre planeta (i nosaltres en ell), treballo amb qui pot multiplicar l’impacte. Ho faig ensenyant, escrivint i assessorant institucions acadèmiques en el camp de la sostenibilitat estratègica.

 

 

 

 

Ciutat Nova

Revista trimestral. Descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg

Revista trimestral. Descobrimos y compartimos historias y proyectos inspiradores y cercanos para fortalecer #vínculos positivos. #diálogo
Ciutat Nova

Latest posts by Ciutat Nova (see all)