Sembla que la maternitat sovint fa sorgir el costat més creatiu i alhora visceral que moltes dones tenen amagat. Aquesta és la història de la Rebecca i el seu projecte “Madres con causa”.

Què va suposar per a tu la maternitat?

La maternitat va ser per a mi un gran descobriment, de sobte tens una connexió amb el teu instint i amb el teu cos i amb un altre ésser.

L’embaràs em va “flipar”, de sobte estava amb un altre cos gestant-se en el meu. I després donar el pit. Recordo que pensava: això és impressionant! M’impressionava perquè és quelcom que es fa des de milers d’anys… així sense més…

I “Madres con causa” va néixer també amb la maternitat?

Sí, buscant informació i eines per ampliar “la meva experiència de maternitat”.

En aquesta recerca em vaig trobar amb les cartes d’afirmació en anglès i me’n vaig enamorar, perquè no és fàcil reduir tot el que llegeixes i experimentes a una frase. Quan ets mare, sobretot en els primers anys, el que menys et sobra és el temps. Tenir una eina fàcil de fer servir i que, a més a més, pots tenir visualment a mà és genial. I et pot ajudar moltíssim!

I les frases que surten a les cartes, són teves?

No, per a la realització de les frases vaig demanar ajuda a una professional que entén en temes de família. Va ser un llarg procés i després vaig escollir les 30 frases que em ressonaven més.

Hi ha un “manual d’instruccions” per llegir-les?

M’encanta que cadascú decideixi com usar-les. Hi ha persones que busquen la frase que els ressona i d’altres van destapant la que toca i ho viuen més com un oracle, perquè diuen que sempre els toca la frase que aquell dia necessitaven especialment.

També hi ha cartes per als nens i les possibilitats de fer-les servir s’amplien encara més. Hi ha mares que se’n van de viatge i els deixen la caixeta amb les cartes sota el coixí als seus fills, o se les emporten de vacances. Jo les utilitzo també amb les meves filles, se les deixo a la vista i al seu abast perquè puguin consultar-les sempre que vulguin.

Quan ets mare i gestes un projecte creatiu i personal, sents la necessitat de poder compartir-lo, oi?

Jo tenia moltes ganes de poder engegar alguna cosa. A través d’aquest projecte puc fer que la meva experiència faci bé també a una altra mare. M’agrada aportar als altres, sinó no em motiva.

I com portes l’etiqueta de mare emprenedora?

Hi ha dies que se’m fa costa amunt perquè ser mare emprenedora no et fa la millor comercial. Jo gaudeixo amb tota la part comunicativa, de compartir el projecte, però em costa “vendre’ls”. Em tornen boja les connexions que sorgeixen gràcies a aquest projecte, les sinèrgies, però clar, també hi ha que realitzar la part comercial i aquesta part m’és més difícil. També ho aprendré.

I ara anant al tema xarxes, t’impliques a les xarxes?

El dubte que tinc sempre és el mateix: si el que jo vull dir veritablement aporta alguna cosa. No és tant el protegir-me… Quan parles d’un tema, sigui el que sigui, en el meu cas la maternitat, tampoc has d’exposar-te gaire.

Tinc el meu compte personal i el del projecte, Madres. En el projecte de Madres, si jo comparteixo una experiència personal i crec que aporta quelcom no tinc cap problema a l’hora de fer-ho. El que sí em costa més és el tema de les meves filles. No vull utilitzar-les per vendre més, diguem. I aquest punt el tinc molt clar.

Maternitat i xarxes són compatibles?

La maternitat pot aïllar i aïllar-te. Els primers anys de criança, si no tens una xarxa familiar i d’amistat consolidades, pots acabar molt de temps sola a casa amb el teu nadó.

Veig molt positiu el fet de compartir amb altres mares, de tu a tu. Sempre va bé saber que una altra persona ha passat pel mateix. Si no tinguessis una xarxa social, pot ser que aquest compartir no el tindries gaire a mà. Llavors te n’aprofites, de les xarxes socials.

Jo sempre comparteixo en primera persona, sobretot. Per exemple, dono importància especialment  al contacte amb la natura, perquè a mi em fa bé. Compartir és positiu, sempre que parlis des de la teva experiència personal.

No vull parlar en nom de totes les mares. Cada mare i la seva experiència són molt personals.


Projecte Madres con Causa


Un color:  Turquesa

Un lloc: El bosc

Un moment: El naixement de la meva primera filla. Aquella emoció, alegria!

Una paraula: Meravellós.

 

Raquel Banchio

Fotógrafa Vivencial desde hace 6 años. Colabora en Ciutat Nova con la sección de Historias Vivas y la imagen visual de la revista.

Fotògrafa Vivencial des de fa 6 anys. Col·labora amb Ciutat Nova en la secció d'Històries Vives i la imatge visual de la revista.
Raquel Banchio

Latest posts by Raquel Banchio (see all)