La conversa quotidiana expressa la nostra necessitat de contrastar-nos amb els altres, verificar el nostre pensament, enriquir-nos amb l’experiència aliena i orientar-nos en el món amb ajuda dels altres. En general, això ho fem mitjançant rituals que tenen la funció de demostrar preferència pel que ens uneix a l’altre i per la nostra pertinença al grup.
En la conversa es posa en relleu que la comunicació no és només un intercanvi d’informació, sinó un tenir cura de la relació, per sentir-se a gust. Ara bé, la conversa espontània, a més de reflectir una sincronització natural amb l’altre, també manifesta dinàmiques com l’afirmació d’un mateix, de manera que una simple conversa pot degenerar en litigi.
Qualitat de la conversa
Davant d’aquest fet, es fa necessari que la conversa tingui una qualitat tal que garanteixi arribar a un consens per poder emprendre accions conjuntes. Habitualment es parla de diàleg per referir-se a una conversa atenta a les relacions personals, procurant posar-se en el mateix pla per no dominar i en què hi hagi escolta i comprensió.
Entesa d’aquesta manera, la conversa exclou tota forma de persuasió que tracti d’imposar-se. Un exemple podria ser el diàleg entre pares i fills, ja siguin adolescents o joves adults, que les dues parts volen i que resulta tan difícil. Quan es parla de diàleg entre pares i fills ens referim normalment a aquesta compressió recíproca.
Partint del mètode socràtic, alguns corrents filosòfics han elaborat criteris gnoseològics, antropològics i ètics sobre els conceptes de persona, alteritat, intersubjectivitat i reciprocitat per tal d’avançar en la cultura del diàleg i les seves variants emancipadores, com la comunicació no violenta, la comunicació assertiva o la comunicació oberta. Amb això pretenen arribar a un nou estil comunicatiu.
Discursos competitius i col·laboratius
Diàleg, especialment en el llenguatge polític, també significa contrastar idees, opinions o programes per tal d’arribar a una entesa. En aquest sentit es parla de «diàleg constructiu» o, en sentit contrari, de «diàleg de sords», quan no hi ha possibilitat d’entendre a causa de la gran distància entre les posicions o per la poca disposició a escoltar-se.
Pel que fa referència a contrastar idees, en general es parla de discussió, que suposa un examen detingut d’una qüestió per part de dos o més persones, cadascuna de les quals exposa el seu punt de vista.
El debat és una discussió pública sobre temes preestablerts, en la qual es concedeix a cada participant que expressi i doni els motius del seu propi criteri. Debatre, doncs, vol dir discutir i examinar a fons una qüestió, convidant els presents a detallar els pros i els contres d’un determinat assumpte.
La disputa, en canvi, és una discussió animada i vivaç, de vegades àcida, entre qui sosté una tesi i qui defensa la contrària, i se sol referir a l’àmbit acadèmic. Al centre de la disputa sempre hi ha una qüestió debatuda, un problema o un dilema. Eren famoses, per exemple, les disputes teològiques i filosòfiques a les universitats de l’Edat Mitjana.
Les etapes preliminars i la pròpia negociació són un mecanisme polític o econòmic en què, mes que conviccions o valors, s’aborden diferents interessos. Per exemple, el diàleg social en l’àmbit de la Comunitat Europea és un terme tècnic que expressa la sincronització dels interessos de tres parts: treballadors, empresaris i l’Estat.
El diàleg
Alguns autors volen traçar una línia divisòria entre discussió (debat) i diàleg, deixant aquest segon terme per referir-se a les formes participatives i conscientment no competitives de la conversa.
«El diàleg -diu P. Romney- és una conversa centrada en afrontar un problema, plantejar interrogants i examinar pensament i accions, que conscientment persegueix l’objectiu d’augmentar la comprensió. Això suposa posar ment i cor. És diferent de la conversa quotidiana, en el sentit que un diàleg sempre té una finalitat i se centra en alguna cosa.
El diàleg també és diferent del debat, ja que aquest parteix de dos punts de vista diferents i el seu objectiu és demostrar la legitimitat i l’exactitud d’un davant l’altre. A diferència del debat i de la discussió, el diàleg posa l’accent en la relació entre els participants, que tant incideix en la forma d’explorar i exposar un lema. En definitiva, el veritable diàleg pressuposa estar oberts a modificar les meves conviccions més profundament arrelades».
És interessant assenyalar que aquest tipus de diàleg, que posa l’accent en la qualitat de les relacions, procedeix del pensament feminista, en contraposició a la cultura de l’argumentació pròpia del masclisme.
Conversa dialèctica i dialògica
Segons D. Tannen, «la cultura de l’argumentació, amb la seva tendència a afrontar les qüestions en un debat polaritzat, i la cultura de la crítica, amb la seva inclinació a criticar i atacar les posicions contràries com si això fos el millor, quan no l’únic tipus de pensament rigorós; tenen unes arrels profundes en la tradició occidental, que es remunta als antics grecs ».
Els defensors del debat afirmen que participar en els debats afavoreix el desenvolupament de determinades capacitats intel·lectuals, com el pensament crític, el raonament racional i disciplinat, la capacitat d’anàlisi i discerniment, la formació de criteris clars, i l’avaluació i selecció de la informació rebuda. Els valors assenyalats serien: claredat, precisió, coherència, pertinença, profunditat, equitat i respecte pels fets.
Richard Sennett distingeix entre «conversa dialèctica» i «conversa dialògica».
A la primera, el «joc verbal de tesi i antítesi hauria de portar gradualment a una síntesi» i «la meta està en arribar al final a una definició comuna». D’aquesta manera, per evitar un duel verbal, «cal escoltar-se amb una atenció reduplicada».
A la segona, «mitjançant un procés d’intercanvi, les persones poden prendre consciència de les seves pròpies opinions i ampliar la comprensió recíproca».
En un proper article s’abordarà la perspectiva del discurs com a font d’intel·ligència col·lectiva.
Article de Pál Toth, publicat a la revista Ciudad Nueva (Febrer 2018)
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg