Gagandeep Singh Khalsa ajudant a repartir el dinar al gurdwara de Badalona i davant l’exemplar del Guru Granth Sahib Ji, el llibre sagrat dels sikhs.

Dialoguem, en un català fluïd i precís, amb Gagandeep Singh Khalsa (Amritsar 1986), portaveu de la comunitat Sikh a Catalunya i mediador intercultural. Viu a Badalona des del 2008 

Sikh vol dir «deixeble, aprenent». Deixeble de qui? A­prenent de què?

Un sikh, encara que tingui vuitanta anys, es considera sempre en aprenentatge i està disposat a aprendre cada dia alguna cosa més, tant en la se­va vida familiar i social com religiosa. Una persona mai no és perfecta. Un sikh, tota la vida, segueix l’ensenyament del Guru Granth Sahib Ji, el nostre llibre sagrat.

Quines són les característi­ques principals del Guru Granth Sahib Ji?

Té 1430 pàgines i està escrit en alfabet gurmukhi en di­verses llengües: panjabi, sàns­crit, boipurí i persa. L’any 1708 Guru Gobind Singh Ji, el nostre desè guru, va decidir que després d’ell el guru dels sikhs no seria més un ésser humà, sinó el Guru Granth Sahib Ji. L’original es guarda al Temple Daurat d’Amritsar, al Panjab (Índia), i cada temple sikh, que nosaltres anomenem gurdwara, en té una còpia. El considerem el nostre guru vivent i, per això, l’honorem com la nostra màxima autoritat, cada dia li canviem la roba, li oferim menjar i al vespre el col·loquem al seu dormitori. El Guru Granth Sahib Ji no necessita res, però fem tot això com a senyal de respecte. Els gurus que el van escriure van morir, però les seves paraules viuen amb nosaltres i hi viuran per sempre més.

Temple Daurat d’Amritsar

 Quin són els punts principals de l’ètica sikh?

Guru Nanak Dev Sahib Ji (1469-1539), fundador del sikhisme, fixà tres pilars: nam japna (meditar), kirat karna (treballar) i vandh ke shakna (compartir). Un sikh fa me­di­­tació al matí i a la tarda, per­què la pau del cor no s’obté des de fora sinó des de dins d’un mateix, connectant-se profundament amb un mateix i amb Déu. Un sikh surt de casa al matí amb aquesta pau i la transmet. En segon lloc, un sikh no es desentén de la fa­mí­lia i del món, sinó que s’esfor­ça a treballar honestament, i és l’acompliment d’aquest deure que consolida el seu compromís religiós. I fi­nalment, un sikh comparteix amb els altres el que té. És per això que tots els centres de culte sikh disposen d’un menjador, on es distribuei­xen gratuïtament àpats a qui ho demani, sense cap discriminació. Guru Nanak Dev Ji deia que ningú no ha de passar gana, ningú ha d’anar a dormir sense haver menjat.

El sikhisme remunta als inicis del segle XVI, en un moment en què l’Islam s’estava expandint a l’Índia i entrava sovint en conflicte amb la tradició autòctona hindú. Quina novetat aporta l’ensenyament de Nanak Dev respecte a aquestes dues religions?

Guru Nanak Dev Ji va tenir dos companys des del començament del seu camí espiritual: Bhai Mardana Ji, que era musulmà, i Bhai Bala Ji, que era hindú. Amb això, ja indicava que no volia enfrontaments entre les diver­ses religions. En aquell moment, el ritualisme religiós era molt accentuat i hi havien moltes supersticions. Passar un gat per davant ja podia portar mala sort o bé llençar aigua cap a la direcció on sortia el sol assegurava la bona sort. Guru Nanak Dev Ji ensenyava que no calia donar importància a aquest tipus de coses i que Déu, que és un de sol, és el Creador de tots i de tot. Per una altra banda, va reaccionar contra la posició d’inferioritat de les dones en la societat de l’Índia del seu temps. Per exemple, quan moria el marit, sovint s’obligava les dones a sacrificar la seva vida per seguir-lo en el més enllà. Guru Nanak Dev Ji va ensenyar que tots, homes i dones, siguin de la condició social que siguin, tenen la mateixa dignitat i abolí, en la comunitat sikh, els sistema de castes que era vigent a l’Índia. Els sikhs, que actualment som uns 25 milions, ens considerem una única gran família, i per això tots els homes portem el cognom Singh, que vol dir «lleó», i les dones el cognom Kaur, que vol dir «princesa».

Un moment de l'entrevistaAixí el sikhisme professa que tots els éssers humans som iguals…

Sí. No hi ha normes espe­cífiques per a homes o per a dones. Tots col·laborarem en les tasques del gurdwara i intervenim en els actes religiosos.

Es neix sikh o s’esdevé sikh?

Considerem part de la co­munitat els nens nascuts en les famílies sikh, però fins que cadas­cú no deci­deix conscientment de compro­metre’s com a «practicant», amb la ceri­mò­nia de l’am­rit –que cor­respondria al baptisme–, no esdevé Khalsa, és a dir un sikh «pur». Ni els pares poden decidir pels fills ni el marit per la seva esposa. Cadascú ha de fer lliurement les pròpies opcions en el moment que senti de fer-les. En la religió, com en l’amor, no es pot imposar res. Els sikhs no pretenem ser molts. Volem donar un bon exemple.

Quins són els elements distintius dels sikhs?

La comunitat Sikh és present a Catalunya des de fa més de vint anys i actualment compta amb centres a Reus, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Hospitalet, Barcelona, Vic, Lloret de Mar, Santa Coloma de Farners, Olot i Salt. Són uns dotze mil.

El primer és el fet que no ens tallem els cabells com a signe de respecte a Déu i a la ma­nera com Ell ens ha creat. Els homes naturalment te­­nim barba i les dones no en tenen. Els homes ens la deixem créi­xer perquè així ens ha fet Déu. Amb això expressem la nostra consideració envers la natura. Portem turbant per tenir recollits els cabells. Considerem el turbant una part del nostre cos i ens sentim orgullosos que ens identifiqui com a sikhs. Un altre element és la pinta de fusta que portem sota el turbant. Ens pentinem dos cops al dia, per simbolitzar que sempre volem estar a punt. Un altre objecte que tots portem és un braçalet de ferro, que ens recorda que hem de fer coses bones i hem d’evitar coses dolentes. El quart objecte és el kirpan, un petit punyal que amaguem sota la roba. Això remunta al moment històric que els mongols obligaven a convertir-se a l’Islam. Calia estar preparat per defensar-se un mateix i defensar la pròpia religió. El cinquè element distintiu és la kachera, una roba interior de cotó, que ens recorda que no podem tenir relacions sexuals fora del matrimoni.

Per què anomeneu els vostres centres de culte gurdwara?

Gurdwara significa «casa de Déu», per això per a nosaltres és la casa de tothom, no tan sols dels sikhs. Hi poden entrar homes i dones, mu­sulmans, cristians o hindús. No s’hi entra pels càrrecs que s’ostenten o pel que es pos­seeix, sinó com a persones, tinguin la nacionalitat o la religió que tinguin. El sik­hisme va néixer per portar la igualtat entre tots. Al gurdwara de Barcelona, per exemple, hi passen cada dia unes mil persones i entre un 60-70% no són sikhs. Hi van per fer simran (meditació) o sewa (servei voluntari), que són les dues ales de la pràctica sikh. Al gurdwara no hi ha dona de neteja o cuiners: entre tots ho fem tot. És una plataforma per millorar la convivència. Ningú s’hi sent discriminat ni superior.

Vosaltres creieu en la reen­carnació…

Creiem que la nostra vida actual és el resultat de les nostres vides anteriors. El que fem de bo o de dolent ara condicionarà el que serem en una vida successiva. Ara bé, si una ànima, a través de la meditació i el servei, connecta perfectament amb Déu, el cicle de les reencarnacions s’acaba i es resta en aquesta unió definitiva i estable amb Déu.

Per al sikhisme, Déu és únic, amorf i invisible, oi?

Sí, el sikhisme és monoteista. Creiem en un sol Déu, creador de tots i present dins nostre, i el nostra guia espiritual és el Guru Granth Sahib Ji.

En una societat plural de tradició cristiana com la catalana us hi trobeu a gust?

Ens hi trobem molt bé. Tot i que sovint persones que no ens coneixen prou i ens prenen per musulmans mostren una certa desconfiança arran dels episodis de fonamentalisme islàmic, la veritat és que a mesura que ens van coneixent aquesta desconfiança desapareix. Per part de les administracions, actualment trobem també una bona acollida. Personalment, m’he sentit molt valorat i estimat per la societat catalana, i és per això que està a punt de sortir un llibre meu en panjabi per aprendre català, que espero que ajudi la integració a Catalunya dels meus connacionals.

Cinto Busquet @CintoBusquet


 

Aquesta entrevista va ser publicada al número 163 de Ciutat Nova.

 

 

 

Guardar

Guardar

0

La teva cistella