A primer cop d’ull, dona la impressió que el silenci i la solitud, no ens entusiasmen gaire. No els trobem atractius i més aviat ens causen una certa por. L’entorn que ens envolta ens parla de tot al contrari. Tot és soroll. Tot ha de ser ràpid, tot ha de tenir un cert impacte… i ens podem preguntar : Per què vivim tant de pressa? Qui ens fa córrer d’aquesta manera?

És cert que tot aquest brogit, aquesta acceleració, són una característica de la vida urbana.  La vida rural, dona més temps al temps. Aquella experiència de desert de la que parlaven els místics, com experiència de solitud i de silenci, sembla que el nostre món occidental, no l’entén. L’experiència de desert autèntica, potser no necessita ni desert. Necessita deixar un espai lliure dins nostre per entrar en el misteri de la pròpia existència.

I això no resulta fàcil, perquè vivim en el contrapunt del silenci i la solitud.  És la multitud. La persona en massa, claudica davant la pressió ambiental consumista, i no queda el més mínim espai per a la reflexió.  Però, si som capaços d’entrar sense por en aquest espai interior de reflexió i solitud, quan comencem a trobar-l’hi el gust, veurem que es una experiència sense retorn. Després de haver-ho viscut, diríem que ets un altre. Valores la vida d’un altre manera. Mires el món d’una forma diferent, et deixes impactar per la realitat i et trobes davant el misteri de la pròpia existència, el misteri de l’existència de tot…I comencen a sortir les preguntes:  Per què existeixo?  Per què existeix tot en lloc del no-res?

Com en tantes coses a la vida, hi ha una dualitat…els que ho veuen d’una manera i els que ho veuen d’una altra.  I és una llàstima, perquè en lloc de posar-nos uns al costat dels altres, per generar un diàleg fratern, ens posem uns en front dels altres, per veure qui te la raó. I la veritat és que donaríem un pas important endavant, si substituïssin l’enfrontament per la cooperació. Amb una idea clara: pensar diferent no es cap motiu per deixar-nos de respectar.

Antoni Pedragosa

Antoni Pedragosa

Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Radio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de la Eurocamara en temes de medi ambient.

Licenciado en Ciencias Quimicas, Màster en Astronomia, casado con Blanca, dos hijos, cuatro nietos, col·laborador habitual de Radio Estel, de Ciutat Nova i de CAT-Diàleg. Asesoramientos especiales en la Eurocamara,en temas de medio ambiente.
Antoni Pedragosa

Latest posts by Antoni Pedragosa (see all)