Dos estímuls es combinen “accidentalment” en la meva vida i m’inspiren per escriure aquest article.

Assisteixo a la presentació d’un llibre. Clima acollidor i familiar, propiciat pels pocs assistents a l’acte, les butaques i sofàs que ens acullen, la copa de vi que ens ofereixen i el diàleg dels autors, en to confident, entre ells i amb els presents. El llibre que ens convoca és original, en forma i fons. Quin sentit té? Per a què serveix? Qui el voldrà comprar? Són preguntes que podria fer-se un quan va entenent de què es tracta. “Les coses poc convencionals són bones per a l’ànima”. Aquesta afirmació es pronuncia entremig de la conversa… Que no sigui aquesta la resposta… Potser passa desapercebuda per a alguns, però a mi, m’impacta.

Llegeixo un article que em recomanen sobre el món digital i les xarxes socials. Em sé moure en aquestes aigües, però no com a nativa, sinó com qui ha après a nedar de més gran. Entre referències tecnològiques i al·lusions a aplicacions diverses, em trobo un esment a Pedro Salines, un escriptor molt del meu gust. Em sorprèn i m’incita a cercar més sobre El defensor, l’obra citada i ho faig… a internet, és clar, no en una biblioteca, ho he de reconèixer.

No és convencional escriure així, per amor a l’art, diríem… A vegades hi ha motius per escriure amb un objectiu de denúncia social, de persuasió sobre alguna idea, de crear opinió pública a favor o en contra d’alguna cosa o d’algú. Però també es pot, per què no?, escriure sobre l’escriptura mateixa, sobre les paraules… Per això avui faig una crida des d’aquestes línies, com Salines, per l’art del bon ús del llenguatge. Senzillament això. Encara que sigui poc convencional, és bo per a l’ànima.

Comparteixo amb el poeta de la Generació del 27 el valor que dóna al llenguatge, tant per la seva funció comunicativa, que ens permet a les persones relacionar-nos amb la comunitat, com respecte a nosaltres mateixos, ja que per ell tenim la possibilitat d’aprehendre en paraules l’inesgotable món exterior que ens envolta i l’infinit món interior que ens habita.

Rompem una llança a favor del llenguatge i del seu bon ús.

No és un problema, que escrivim missatgeria instantània majoritàriament… És un nou canal i ha vingut per quedar-se, però omplim-lo de contingut, que sigui mostra d’aquestes funcions pròpies del llenguatge nomenades abans.

Cuidem també l’ús oral, però no tant per perseguir la correcció en si mateixa. Que les nostres converses siguin un teixir llaços, compartint vivències, interessant-nos per l’altre, somrient o felicitant amb les paraules.

Reprenguem la lectura, en suport paper o digital, totes dues opcions són vàlides. Però conreem la imaginació que llegir ens procura, quan prenen forma a les nostres ments allò que llegim.

I… gaudim d’un bon brou amanit amb sopa de lletres, en comptes dels fideus comuns. Serà poc convencional? Pot ser, però serà un bon entreteniment jugar a compondre paraules, entre cullerada i cullerada. Bon profit!

Amparo Gómez

Amparo Gómez

Ciutat Nova és una part de mi. Sóc llicenciada en Filologia Hispànica i amb formació en periodisme, un tàndem ideal per a una amant de les llengües, de les paraules i de la comunicació. Mitja vida a València, on he nascut, i mitja vida a Catalunya, un altre bon tàndem…

Ciutat Nova es una parte de mí. Soy licenciada en Filología Hispánica y con formación en periodismo: un tándem ideal para una amante de las lenguas, las palabras y la comunicación. Media vida en Valencia, donde he nacido, y media vida en Cataluña: otro buen tándem…
Amparo Gómez

Latest posts by Amparo Gómez (see all)