Podem introduir la sostenibilitat en qualsevol relació, sempre tractant de mantenir-la, fer-la créixer i millorar-la


Des de fa uns anys, la paraula sostenibilitat ha anat generant significats diversos. Alguns d’ells molt concentrats amb la preservació del nostre planeta, dels nostres béns i recursos, i en general orientats a unes conductes i actituds humanes vinculades al tractament positiu del món que ens envolta. Per tant, el concepte de sostenibilitat ha estat molt vinculat a l’ecologia com a especialitat científica centrada en l’estudi i anàlisi del vincle que sorgeix entre els éssers vius i l’entorn que els envolta.

Sembla que ens fixem en el comportament individual i col·lectiu en relació a la preservació i optimització dels ecosistemes que ens contenen, però no es posa prou èmfasi en el vincle entre els éssers humans, que seran els agents de preservació i optimització d’aquests ecosistemes.

Hem d’adonar-nos que, per aconseguir una sostenibilitat de tots els sistemes, la principal sostenibilitat és la corresponent als vincles positius entre les persones de qualsevol condició.

Ningú pot negar que, per avançar cap a aquests ambiciosos objectius ecològics planetaris, primer hem de mantenir i sostenir la pau entre persones, entre grups, entre nacions i països.

I no n’hi ha prou amb una pau concebuda com no agressió o no violència. Cal mantenir-la i sostenir-la optimitzant-la, és a dir creant un teixit social positiu fet de bona convivència, bon tracte, i amb solidaritat entre el gènere humà. Per tant, podem parlar d’una sostenibilitat positiva en les relacions humanes que exigeix una implicació personal de qui vulgui contribuir-hi.

SOSTENIBILITAT = CONTINUÏTAT

La continuïtat de les coses i dels fenòmens necessita determinació i perseverança en les actituds i comportaments de la persona. L’organització dels sistemes humans, com ara la família, les relacions pares-fills, les relacions entre germans, les relacions en l’àmbit educatiu i en qualsevol associació, entitat social, econòmica o política, necessiten visió de futur, així com consistència i confiança per afrontar-ho.

Malauradament la cultura del “usar i llençar o abandonar” es dona també en les relacions consumístiques. Això comporta greus conseqüències socials i educatives on hi calen models personals i col·lectius que donin consistència i solidesa al comportament i valor a la continuïtat, a la fidelitat i al compromís. Consistència i coherència que neixen en l’àmbit de l’amor familiar i es transfereixen a les relacions socials adultes.


L’organització dels sistemes humans necessita visió de futur, consistència i confiança per afrontar-ho


És veritat que l’avorriment i el burn out desafien les nostres capacitats i límits, motiu pel qual es requereix una renovació constant del nostre espai psíquic, seu del món dels significats personals, actuant com a agents renovadors en les nostres relacions i vincles, però sense perdre l’essencialitat del compromís.

Una tendència assenyala que per mantenir i sostenir alguna cosa cal millorar-la, perquè les variables i circumstàncies del temps que va passant, i dels nostres límits, condicionen i deterioren el statu quo. S’imposa, doncs, una adaptació positiva, optimitzadora, i per a això cal conquerir les nostres accions, les nostres paraules i el nostre pensament i emocions, per aquest ordre.

A continuació, cal actuar activament en la millora de les nostres relacions: en diem prosocializar les nostres actituds i comportaments cap als altres. Ajuda, servei, generositat i sempre contribuir a conciliar i crear pau i harmonia en qualsevol grup o associació en què participem.


ACTITUDS SOSTENIBLES

  1. creativitat

Cultivar la creativitat en el pensament dirigida a resoldre problemes humans i socials.

  1. iniciativa

Prendre iniciatives, amb delicadesa, per iniciar relacions amb desconeguts.

  1. profunditat

Donar profunditat a les nostres converses, atenent bé al que ens diu l’interlocutor seguint “el seu tema” i fins i tot fent-li alguna pregunta pertinent.

  1. confiança

Generar confiança. Es necessita molta continuïtat en l’ajuda, el servei, l’escolta atenta, intel·ligent i empàtica -verificada en l’altre-, especialment quan s’ha trencat la confiança inicial. En aquest cas no n’hi ha prou amb un gest o una paraula.

  1. alegria

Mostrar alegria als altres, en general, no donant-los “pesos i preocupacions propis” per així poder acollir millor el que ens diuen.

  1. dignitat

Conquerir el nostre pensament a favor del nostre respecte per la dignitat del nostre interlocutor abans d’iniciar qualsevol interacció.

  1. comunicació

Preparar-nos per la comunicació de forma que el nostre pensament no tingui reserves o judicis sobre els altres.

  1. comprensió

Preguntar-nos quantes vegades -sobre deu- som capaços de comprendre o acceptar bé “les diferències” que ens trobem en el tracte amb els altres. És un bon test per autoavaluar-nos.

  1. començament

Estar convençuts que contribuir a la sostenibilitat del món i de la societat comença per cada un de nosaltres.


 

Robert Roche

Fundador i director de LIPA at Laboratori d'Investigació Prosocial Aplicada
Investigo des dels anys 80 si la ciència psicològica pot confirmar que estimar els altres és funcional per a la salut integral de la persona i per crear harmonia i unitat en les relacions interpersonals. N’estic convençut.

Investigo desde los años 80 si la ciencia psicológica puede confirmar que amar a los demás es funcional para la salud integral de la persona y para crear harmonía y unidad en las relaciones interpersonales. Estoy convencido de ello.
Robert Roche

Latest posts by Robert Roche (see all)

0

La teva cistella