En una sardana ens donem la mà per anar formant un cercle paritari, de dones i homes, que miren de seguir col·lectivament el ritme de les notes musicals, mentre estan oberts a noves incorporacions.

Tot el que envolta la vida d’una població, gran o petita, pot semblar complicat. Però al capdavall, tot està contingut entre un ‘tu’ i un ‘jo’. Estendre la mà a la humanitat és una idea, però donar la mà al meu veí és un acte que crea un vincle. Els barris, carrers i places es dissenyen amb idees i es construeixen amb una multiplicitat d’actes concrets i continuats que van teixint lligams que ens cohesionen. El ciment uneix els maons que té al costat fins que l’edifici queda configurat, i les persones podem teixir la trama i l’ordit que ens vinculen impedint que ningú quedi al marge de la comunitat.

La manera en què tot això es concreta, ni pot venir establerta des de l’administració local, ni és universal. No hi ha fórmules estàndard que es puguin aplicar a tort i a dret. Cada lloc ha d’anar trobant les seves pròpies formes. Cada barri i cada localitat estan configurats per persones diverses que, com passa en qualsevol família, han d’anar descobrint les pròpies estratègies inclusives. Anar-se donant la mà un a un, fins que es completa un teixit sense exclusions.

L’experiència familiar pot obrir-se i estendre’s, com si de cercles concèntrics es tractés, a porcions de societat determinades i cada cop més àmplies. Al voltant de cada persona, de cada família, hi ha moltes necessitats que demanen de ser recosides: entre generacions, entre gèneres, entre veïns, entre cultures, entres religions, entre classes socials, entre escoles i famílies, entre administració i ciutadania, entre… Cercles que parteixen d’un ‘tu’ i un ‘jo’ i que generen una espiral de major participació i solidaritat.

Article publicat en la revista 174 [re]connectar. Disponible a l’iQuiosc

Il·lustració: mbofill_art

Francesc Brunés

Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), pare de dues filles, gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes i, quan cal, conferenciant i tertulià.

Colaborador habitual de Ciutat Nova y también... profesor de economía (jubilado), padre de dos hijas, gerundense de adopción de espíritu universal, defensor de causas más o menos perdidas y, cuando hace falta, conferenciante y tertuliano.
Francesc Brunés

Latest posts by Francesc Brunés (see all)

0

La teva cistella