Escombrar o relligar. El conflicte pot ser generador de major divisió o oportunitat per a una nova trobada. Refermar els fragments ens portarà al fracàs, mentre refer la relació amb els mateixos bocins, ens obrirà un nou horitzó d’esperança i de creativitat fins llavors soterrats sota la relació.


Qui més qui menys, admira les obres de Gaudí basades en la tècnica del trencadís. La seva bellesa i harmonia, la diversitat dels seus materials i colors i la seva originalitat, captiven qui s’hi atansa amb mirada encuriosida. Alguns també hi saben descobrir l’immens treball artesà que hi ha al darrera de cadascuna d’aquestes obres. El que segur tothom coneix és la trencadissa, el resultat de ‘tirar-se els plats pel cap’, el desgavell que es produeix quan es trenquen les relacions. El conflicte esmicola la solidesa d’un vincle. Els bocins, fragmentats, resten escampats pel terra, configurant un paisatge desolador.

Davant d’aquest panorama, tenim l’opció d’escombrar barroerament la trencadissa –no fos cas que ens hi féssim mal– i llençar els trossos a les escombraries. El conflicte ha anorreat la relació. Què faria, però, l’Antoni Gaudí? Possiblement recolli­ria pacientment els fragments per tal de relligar-los. No pas amb la intenció de tornar a composar allò que ja és impossible de reconstruir, sinó per descobrir-hi una relació nova, diferent, que meni vers una creació fins llavors desconeguda.

La fragmentació que provoca el conflicte exigeix adoptar una determinada actitud de fons: escombrar o recollir. Escampar o relli­gar. Potser no sempre serà possible el camí de recosir la relació, almenys de forma immediata. Però, abans d’agafar l’escombra, seria recomanable imaginar què passaria si aprofitéssim l’oportunitat de reprendre el camí de la trobada. Un camí pacient que no pretén unificar els fragments sinó unir-los en una inèdita composició.


Il·lustració: mbofill_art

Francesc Brunés

Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), pare de dues filles, gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes i, quan cal, conferenciant i tertulià.

Colaborador habitual de Ciutat Nova y también... profesor de economía (jubilado), padre de dos hijas, gerundense de adopción de espíritu universal, defensor de causas más o menos perdidas y, cuando hace falta, conferenciante y tertuliano.
Francesc Brunés

Latest posts by Francesc Brunés (see all)