Un núvol passar

Esbufegar,

desitjar una altra realitat.

Que ens manquen forces

per plantar-li cara als reptes,

ni volem ser protagonistes

de grans efemèrides.

Només

busquem

sentir-nos tranquils.

Que ens resulti senzill, evident,

prendre la decisió adequada;

donar una passa rere una altra,

asseure’ns serens a l’ombra d’un arbre

veient un núvol passar.

Instants de buidor i quietud,

assaborir la solitud,

brisa estiuenca…

Baixar els estàndards de l’exigència,

donar-nos per satisfets

amb Ser-hi, ara,

sense pretensions de res;

però entregant-hi l’ànima.

Connectar amb la freqüència

d’una paraula pronunciada

per una veu que no és la nostra

però sí que ho és,

i perdre’ns en la pàgina

com en els contes del papa.

La infància eterna

en què realitat i fantasia,

la potencialitat de la vida

es desplegava infinita

com en aquest segon,

que just s’acaba.

Però en el procés

ens ho hem cregut

i sentíem

que tot era possible,

que no se’ns podia

convèncer de res

que no fos

Això.

I som feliços,

tastant el que la vida

pot donar de si.


Poema publicat al bloc algunsaprenentatges de l’autor @sammsock

Lluís Moregó

Escric per recordar, per agrair i no perdre de vista el que importa de veritat. Si ho tinc present, la resta fa baixada. El millor que he fet en 22 anys de vida ha estat envoltar-me de les persones amb qui he decidit compartir-la.
----
Escribo para recordar, para agradecer y no perder de vista lo que de verdad importa. Si lo tengo presente, el resto va cuesta abajo. Lo que mejor he hecho en 22 años de vida ha sido rodearme de las personas con las que he decidido compartirla.
Lluís Moregó

Latest posts by Lluís Moregó (see all)