Una vida latent

De què et lamentes, jove?

De pecar en la por?

De privar el plaer dels teus ulls?

Bonica, dolça i suau com ets,

mira’m si us plau.

 

Esdevens frívola i reticent.

Estàs sotmesa a la presó de la teva ment,

havent perdut ja tota la innocència.

I ni tan sols somnies.

 

De què et lamentes, jove?

Et miro i m’enciso.

D’una ànima atrapada,

d’un plor ofegat en l’angúnia de ser desterrat pel propi ego.

Vestida de verge i enverinada per dins.

 

Digues-me,

De què et lamentes, jove?

Els petons són pels núvols d’altres horitzons.

Res no és concebible en aquesta muralla.

 

Pregàries,

un sol crit que et retruny l’ànima


Del recull de poesies des de Palestina – Text i fotografia de Judith Jordà i Frías

Judith Jordà Frías

Judith Jordà Frías

Inquieta, compromesa, apassionada... Casa seva és el món. Escriu sobre el terreny, plasmant en paraules les petjades que la realitat, no sempre justa, li deixa a l’ànima.

Inquieta, comprometida, apasionada... Su casa es el mundo. Escribe sobre el terreno, plasmando en palabras las huellas que la realidad, no siempre justa, deja en su alma.
Judith Jordà Frías

Latest posts by Judith Jordà Frías (see all)