Tolerar, en la seva quarta accepció del Diccionario de la Real Academia (DLE), es defineix com: respectar les idees, creences o pràctiques dels altres quan són diferents o contràries a les pròpies. D’aquí es deriva tolerància com l’acció i efecte de l’esmentat verb. Però, en aquest cas el DLE eleva el rang definitori a la segona posició de l’entrada: respecte de les idees, creences o pràctiques… diferents o contràries a les pròpies.
En temps de Teseu va haver-hi un personatge anomenat Procusto [Procrustes (estirador)] i conegut com Damastes (subjugador o controlador), Polipemon (molts danys) o Procoptas. Expliquen que era un bandoler que oferia posada als viatgers solitaris. Després de convèncer-los amb argúcies i enganys, quan eren dins els posava a un llit de ferro on els lligava. Aquest llit era ajustable, de manera que mai coincidia amb les dimensions del malaurat hoste. Si era més llarg d’estatura, tallava el que sobresortia del jaç – cap i extremitats – o, si era menor, estirava els seus membres desllorigant-lo fins que encaixava al llit.
D’aquesta manera, el mite del llit de Procusto va passar a la literatura universal com a sinònim d’uniformitat, per referir-se a aquelles persones que volen adequar la realitat a l’estretor dels seus interessos o a la seva particular manera de veure-la i imposar-la a qui els envolten, mutilant a aquells que sobresurten o estirant als que no hi arriben. Pretenen sempre que ens fiquem al llit de Procusto.
Quan existeix incapacitat per reconèixer com a vàlides les idees d’altres persones, o por a ser superats o qüestionats professionalment o personalment – l’enveja, la gelosia, etc. – la psicologia ens parla de la síndrome de Procusto. En la vida contemporània occidental se’ns demana de ser excel·lents, eficients, proactius, que desenvolupem al màxim les nostres capacitats creatives i d’originalitat. Malgrat això, en molts – massa – entorns vitals o professionals es cerca – millor dit, s’imposa – la uniformitat i es menysprea a qui despunta o a qui, senzillament, és diferent, promovent la seva humiliació i aïllament, i facilitant així la pressió familiar, escolar, laboral, política, social…
Per acabar la història: va passar que un dia, Teseu passava per allà i es va hostatjar a casa d’en Procusto. El rei – heroi li va aplicar al bandoler la seva pròpia medicina: el va reduir, el va lligar al seu llit i el va esquarterà adequadament. Fi del malson atenès!
Em considero una persona oberta al diàleg i força empàtica. No obstant, m’he adonat que quan alguna de les meves filles o dels meus fills em planteja qüestions que per a ell o ella resulten vitals, però que no coincideixen amb els meus criteris, opinions, tradicions, creences, coneixements, etc. no em resulta fàcil intentar d’entendre’ls a la primera o simplement escoltar-los i xerrar amb ells tal com ho faig amb les meves amistats en situacions semblants. En aquests casos, el llistó de la meva tolerància es situa molts cops massa baix i en ocasions perdo els estreps. També tinc una certa edat i, quan a casa o a la feina, canvia alguna cosa o algú mou alguna cosa del seu lloc habitual, noto com em puja la bilirubina.
Un altre context on afloren la intolerància i la intransigència és en l’esport. Afortunadament no soc futboler – tot i que sí soc de l’Athletic -, però escolto els comentaristes esportius i a les afeccionades i afeccionats enfervorits malparlar de l’equip contrari o d’algun jugador en concret, com si no hi hagués demà.
En el terreny de la política, cada dia em desperto amb declaracions demolidores, farcides de postures intransigents, tant pel que fa a l’àmbit local, com en el nacional i internacional, que atien la població a atapeir les xarxes socials de ressons que més aviat semblen lladrucs d’una llopada…
Teseu no va venir a alliberar-nos dels Procustos que ens envolten o d’aquell que potser nia, en major o menor mesura, en el nostre caràcter. Tal vegada seria aconsellable aprendre a detectar-lo i mantenir-lo a ratlla el més aviat possible…
Autor Juan Carlos Duque Ametxazurra (@ametxazurra)
Aquest article ha estat publicat en primer lloc en el blog Inteligencia emocional
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg