Com es resisteix l’ego?

Apoderant-se de la ment, fent-se’n amo i senyor. Així es posiciona. El domini de l’ego és la ment amb tots els seus posicionaments fets de creences, d’expectatives, projeccions vers el passat ferit o el futur insert, sempre fora del present, del qual ens desconnecta, fabricant històries de fantasia (por, angoixa, culpa, vergonya, incapacitat, carència, etc.)

Com fabrica i sosté els seus posicionaments l’ego?

 Amb pensaments i sentiments farcits de judicis, expectatives i por.

1. Judicis

Si ens observem amb honestedat, ens adonarem que els judicis són continus, tant a nosaltres mateixos com als altres. Tot judici sorgeix d’una creença: com haurien d’haver estat les coses en el passat i no va ser així; com creiem que han de ser en el present i no són; com desitgem que siguin en el futur.

La realitat que no s’ajusta a aquests “hauria” genera crítica, enuig, revenja, defensa, atac, judicis. Aquesta és la dinàmica del judici. Quan Jesús diu “no jutgeu i no sereu jutjats”, no especifica cap excepció. En canvi la lògica de l’ego, creu justificat el judici sempre que l’entorn no satisfà les seves expectatives.

Si hi ha judici en la nostra vida, no hi evolució espiritual. Eradicar-lo completament, requereix prendre la decisió responsable de renunciar al judici.

2.  Expectatives, Espera, Esperança

Les expectatives fabriquen i retro-alimenten els judicis. L’expectativa és desitjar el que volem, des de la perspectiva de l’ego. Qualsevol expectativa neix de l’ego i de la manera com l’ego judica la realitat. Quan la Realitat no coincideix amb l’expectativa de l’ego, aquest immediatament la judica en base als “hauria”.

Esperar de la vida el bo i millor, és natural. És sa desitjar el bé, la salut, el millor per als fills. Esperar forma part del sentit comú, dels valors humans que faciliten l’existència, que promouen tant el bé comú, com el legítim bé propi.

En l’expectativa, en canvi, hi ha posicionament, exigència, intolerància, impaciència i frustració. Les creences de l’ego, que persegueixen guanys immediats, incapaciten assolir valors superiors.

Només el SER viu de l’esperança, la característica de la qual és que no judica, i això la diferencia de l’ego. Entre molts altres valors, el SER viu la neutralitat, com actitud davant la vida, de forma que si el que la persona espera, li arriba, se sent bé, i si no arriba, no es frustra, perquè confia que passi el que passi, tot és per un bé superior.

L’esperança es fonamenta en la renúncia a tota expectativa i control. Està despresa de tota afecció. Des de l’esperança, hom fa tota la seva part, però sobretot, deixa que Déu faci la seva. L’esperança es fonamenta en el principi espiritual que diu “per mi mateix, Senyor, jo no sé res, perquè només teu és el Poder i la Glòria”. La humil confiança en Déu, alimenta l’esperança de saber-se estimat i sostingut per l’Amor de més alt nivell de consciència espiritual.

Fer conscients les expectatives i renunciar-hi, evoluciona l’espera cap a l’esperança.

3. Por

Les expectatives sempre són una amenaça per l’ego, puix que es fonamenten en la por. Aquesta s’activa tant si l’expectativa sembla positiva son si és negativa. En el primer cas, l’ego tem si no se satisfà. En el segon cas, l’ego tem si s’acompleix.

Qualsevol por l’hem de considerar fruit de la gestió de l’ego. La por, tant habitual en la vida quotidiana del ser humà, ens impedeix reconèixer la Presència divina, el SER, en la nostra vida. La insistència de Jesús amb el seu continu “no tingueu por”, és la seva invitació a confiar en l’amor del Pare. Hom s’allibera de la por, fent-la conscient i entregant-la contínuament a Déu.

4. Creences

Aquests tres elements formen capes de creences, que constitueixen l’estructura de l’ego que ens desconnecta de la Consciència Subjectiva Infinita del SER.

Quan menys conscients siguem del nostre SER, és la victòria de l’ego.

Ara es pot entendre millor que el sentit de la nostra vida és evolucionar. Hem vingut a evolucionar espiritualment. Aquest treball consisteix en recuperar la Consciència Subjectiva Infinita del SER.

Com es fa?

Traiem les capes de creences que ens impedeixen viure des del SER. Aprenem a identificar les creences que generen els continus judicis sobre nosaltres i sobre els altres.

Identifiquem les expectatives. Adonem-nos de la seva dinàmica: esperar de l’entorn, del món, la solució dels nostres conflictes i sofriments. Ens impedeixen responsabilitzar-nos de la nostra evolució espiritual, que només es produeix des de dintre.

Identifiquem la dinàmica de les pors: Suprimim sentiments, ignorem, reprimim o ens evadim de fer-nos responsables del que ens fa sofrir.

A mida que ens habituem a identificar aquestes dinàmiques de l’ego, és fonamental RECONÈIXER que repetint sempre els mateixos mecanismes, no evolucionem.

No puc deixar anar allò que no reconec. Reconèixer és l’acte d’humilitat que m’obre a la guia de l’Esperit.

Tot el que reconec, té com a objectiu, entregar-ho a Déu, amb l’esperança que Ell sempre vol el bé més elevat: esdevenir, com Ell, amor incondicional.

Aquest procés es fa mitjançant una guia-pregària, l’objectiu de la qual és transcendir el nivell de consciència en el que ens manté l’ego, i elevar-nos al nivell de consciència de l’Esperit.

Quan hom és conscient de voler fer aquest procés i la seva intenció és honesta i íntegra, Déu treballa aquesta persona, que només ha de posar-se humilment sota la guia de l’Esperit.


 

Pautes de reflexió i d’actuació

T’invito a reconèixer:

1. L’hàbit de jutjar és una vanitat narcisista de l’ego.

2. Darrera de cada sentiments de fracàs, hi trobaràs una expectativa de l’ego

3. Qualsevol por, sempre és un miratge de l’ego.

4. Si et costa reconèixer, l’ego t’atrapa amb l’orgull

5. Confies prou per abandonar-te a la guia de l’Esperit Sant?


Altres articles de la sèrie sobre Creixement Emocional de Joan María Bovet publicats a Ciutat Nova

  1. Psicologia de les emocions
  2. L’anhel de plenitud frustrat
  3. De les emocions negatives a l’amor incondicional
  4. L’ego, gestor de les emocions negatives, ens manté en la falsedat
  5. Mapa dels nivells de consciència
  6. Evolució espiritual
  7. Cercles d’evolució de la consciència
  8. Resistències del ego
  9. Desmantellem l’ego

Guardar

Joan Maria Bovet

Psicòleg clínic at Centre Gestalt-Fis
Especialista en Psicologia Clínica
Director del Centre de Psicologia Clínica i Fisioteràpia, Gestalt-Fis, Família i Salut
Treballa en el nivells de consciència i evolució espiritual del Dr. David Hawkins.
Imparteix cursos de Formació sobre el Mapa de la Consciència i acompanya processos d’evolució espiritual.

Especialista en Psicología Clínica
Director del Centre de Psicologia Clínica i Fisioteràpia, Gestalt-Fis, Família i Salut
Traja en los niveles de conciencia y evolución espiritual del Dr. David Hawkins.
Imparte cursos de Formación sobre el Mapa de la Conciencia y acompaña procesos de evolución espiritual.
Joan Maria Bovet

Latest posts by Joan Maria Bovet (see all)